La guerra civil espanyola

És ben veritat, moltes vegades tu no tries els llibres que llegeixes, són ells els que et trien a tu. Dic això perquè fa poques setmanes vaig llegir la novel·la Quatre dies de gener, ambientada en una fantasmagòrica Barcelona quatre dies abans de ser ocupada per les tropes franquistes. L’escriptor, Jordi Sierra i Fabra, va ser capaç de retratar una atmosfera tan asfixiant i pertorbadora que ens va fer despertar l'ànsia de saber més detalls d’aquella cruenta i ignominiosa rebel·lió. Tenint en compte que uns dels millors narradors de la història contemporània, Antony Beevor, havia publicat l'any 2005 un excel·lent treball sobre la guerra civil espanyola, sense adonar-me em vaig trobar al bell mig d’una lectura que difícilment hagués pensat escometre. He de reconèixer, emperò, que una crítica molt positiva, llegida en algun dels blocs de confiança que segueixo periòdicament, va acabar de decantar la balança i em va immergir en el seguiment d’un conflicte bèl·lic que, fins ara, no m’havia atret especialment; potser fart dels tòpics que s’han anat repetint constantment i que han anat creant, fins i tot, un subgènere dins el cinema espanyol de la segona meitat del segle XX.

De la lectura de La guerra civil espanyola no se'n desprèn cap descobriment essencial, més aviat ens explica un fets que ja coneixíem superficialment però el valor afegit de l'obra el trobem en la gran quantitat de detalls que Beevor aplega, classifica, ordena i exposa d'un mode molt planer. Suposo que el gran èxit d'aquest autor radica en la seva gran capacitat comunicativa que li permet exposar uns fets complexes i exhaustius amb una cordialitat narrativa que sedueix hipnòticament als lectors. Partint d'un enciclopèdic treball d'investigació, el nostre autor és capaç de traslladar a les nou-centes pàgines del llibre un acurat relat, impecablement ordenat, d'un dels episodis més horribles de la història de la humanitat.

El general Franco no va guanyar la guerra per si mateix. Van ser els caps militars republicans els que la van perdre, desaprofitant miserablement el valor i el sacrifici de les seves tropes.
(...) L'única qüestió que queda per aclarir és la dels processos mentals dels que van perpretar una repressió semblant. Però especular sobre l'estat mental d'aquells opresors, ja fossin nazis, soviètics o nacionals és arriscar-se a assumir el dubtós paper de psiquiatra a llarga distància.

Sempre he pensat que per poder seguir a fons un text bèl·lic resulta gairebé imprescindible disposar de la cartografia adequada ben a la vora. Això no sempre és possible doncs limitaria notòriament l'espai destinat a la lectura que s'hauria de restringir a les zones que disposesin d'una àmplia taula per encabir els mapes. S'agraeix a Beevor que el bombardeig de topònims no sigui tan intens com en altres obres i no hagim d'interrompre constantment la lectura per tal de localitzar les referències. Amb moltes aturades es fa difícil seguir el fil del relat i avançar la narració amb fluïdesa.

La guerra civil espanyola (Antony Beevor, 2005) és una obra molt apropiada per assolir un coneixement global d'aquella dramàtica contesa, amb un treball fet amb diligència, amb les dades més recents que s'obtenen dels arxius que lentament van desclassificant la documentació, amb una envejable capacitat de síntesi i amb l'aplicació de les tècniques historiogràfiques més modernes. Un gran llibre d'història que es llegeix com una amena novel·la.