No diguis res

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l'’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.

COMENTARI:  Com diu l'autor, no es tracta d'un llibre d'història sinó d'una obra de no-ficció narrativa. Profusament documentat, a partir del segrest i desaparició de Jean McConville es construeix un relat dels aspectes més destacats que van configurar els Troubles a Irlanda del Nord, des del 1972 fins a l'actualitat, passant per l'Acord de Divendres Sant que es va signar a Belfast el 10 d'abril del 1998. La narració, protagonitzada principalment pels dirigents de l'IRA, se centra bàsicament en les figures de Gerry Adams, Dolours Price, Brendan Hughes i Jean McConville.
  

Història d'Irlanda

A Irlanda, el 24 d'abril de l'any passat es va commemorar el centenari de l'Alçament de Pasqua del 1916. Una revolta que, en primera instància, va fracassar però que més tard va ser determinant per assolir la independència. Com és habitual, una efemèrides tan important sol anar acompanyada d'una allau de llançaments editorials destinats a divulgar els episodis que es rememoren. Ingènuament, pensava que algun d'aquests llibres ens arribaria traduït per poder-lo gaudir còmodament. Inexplicablement, això no va passar. Ens hem de conformar amb les versions originals en llengua anglesa. Situació força incomprensible ja que veient la quantitat exagerada de productes irrellevants que es publiquen constantment, divulgar la història d'un país que té tants trets en comú amb nosaltres, suposaria una significativa mostra de sentit comú.

Per això, quan vaig veure que estava disponible en llengua castellana una tercera edició de la Historia de Irlanda (A Short History if Ireland, 1999) de John O'Beirne Ranelagh, m'hi vaig llençar de cap tot i que el meu interès se centrava –especialment– en els fets de Pasqua del 1916. De totes maneres, donar un tomb per la història de la Illa Maragda, des del Mesolític fins l'Acord del Divendres Sant, no deixa de ser una experiència enriquidora que ja havia experimentat temps enrere amb les novel·les històriques d'Edward Rutherfurd (Prínceps d'Irlanda i Rebels d'Irlanda).

El llibre està estructurat en 8 capítols, la meitat dels quals dedicats als darrers cent anys, des de la Revolta de Pasqua fins el 2011. És a dir, s'analitza molt més a fons l'etapa contemporània que no pas totes les anteriors. Potser hagués estat millor haver augmentat l'espai als episodis més transcendents (Brian Boru, la Gran Fam Irlandesa, 1916...) en lloc de complaure's en la descripció detallista i meticulosa del present més proper. Però, com s'ha dit abans, no podem triar massa i ens hem de conformar amb el que se'ns ofereix.
     

Mi traidor

L'any 2008 el periodista i escriptor francès Sorj Chalandon va publicar Mi traidor (Mon traître) que explicava l'atracció hipnòtica que sentia per Irlanda un luthier francès que va arribar a establir relacions amistoses molt intenses amb un alt dirigent del moviment republicà d'Irlanda del Nord que havia traït la seva causa durant més de vint anys. Tot i que en la novel·la apareix amb el nom de Tyrone Meehan, el personatge real era Denis Donaldson, un destacat dirigent de l'IRA i bon amic de Sorj Chalandon. Tres anys més tard, l'autor va publicar Retorn a Killybegs (Retour à Killybegs, 2011) que repeteix la mateixa història però aquest cop des del punt de vista del propi traïdor, tal com vam escriure en el comentari del dia 16 de juliol del 2014 en aquest mateix bloc.

Mi traidor descriu el procés d'enamorament d'un artesà francès per l'Illa Maragda i especialment per la ciutat de Belfast, on estableix una profunda amistat amb dos importants lluitadors del moviment republicà: Jim O'Leary i Tyrone Meehan. Això permet al nostre protagonista poder seguir des de primera línia els dramàtics esdeveniments (The Troubles) que es van desenvolupar a Irlanda del Nord durant les darreres dècades del segle XX, amb una ciutat ocupada militarment on els enfrontaments armats eren el pa de cada dia. Chalandon incideix en la dura repressió perpetrada pels anglesos que va derivar en una llarga sèrie de vagues de fam mortals encapçalades per la mítica figura de Bobby Sands. Finalment, quan es va imposar la treva, es va descobrir que Meehan era un traïdor i que havia passat informació als anglesos durant més de vint anys.

Le dije que no. Miraba cómo los soldados nos miraban. Eran jóvenes. Estaban tensos. Caminaban sin decir una palabra. Una radio oculta hacía ruido. Jim iba dando tumbos. Cathy se ponia bien el zapato. Todo estaba en silencio, el club estaba lejos, las ventanas, desiertas. Por la avenida, los últimos taxis negros circulaban lentamente. Algunos gritos aquí y allá, algunos clamores de borrachera. El viento. Una gaviota llegada desde el puerto. El anaranjado de las farolas [...]

Sorj Chalandon havia estat corresponsal del diari Libération a Irlanda del Nord durant molts anys i sap del que parla. La novel·la es converteix en un extens reportatge sobre uns fets transcendentals que van cridar l'atenció d'Europa durant un bon grapat d'anys. Malgrat tot, l'autor també incideix de ple en les relacions personals dels protagonistes que, en últim terme, mostren la impotència a l'hora de saber contraposar l'ignominiós acte de traïdoria amb el llarg i sincer període d'amistat personal. No devia quedar del tot convençut Chalandon amb aquesta obra quan, tres anys després, la va tornar a reinterpretar des d'un altre punt de vista.
  
   

Retorn a Killybegs

Segueixo regularment Via llibre, l'excel·lent programa del Canal 33 centrat en la difusió de l'activitat literària. En l'edició del dia 13-04-14 es va emetre un reportatge dedicat a l'escriptor i periodista francès Sorj Chalandon que acabava de publicar en català el seu llibre Retorn a Killybegs. Em va interessar tant tot allò que vaig escoltar que la lectura d'aquest treball es va convertir en una necessitat verament inajornable.

Sorj Chalandon (Tunis, 1952) va dedicar més de trenta anys a les tasques de corresponsal de guerra. Pel diari Libération, va cobrir els conflictes del Liban, Iran, Iraq, Somàlia, Afganistan i, especialment, Irlanda del Nord. Ha publicat sis novel·les i ha obtingut premis literaris de renom. Precisament amb Retorn a Killybegs, l'any 2011 va assolir el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa.

D'Irlanda del Nord en va tornar profundament enamorat de la seva gent i de la seva llengua, identificant-se completament amb la seva lluita contra la dominació britànica. Va conèixer a Denis Donaldson, destacat dirigent de l'IRA, que es va convertir en el seu millor amic irlandès. Però, quan el propi Donaldson va admetre haver treballat els darrers vint anys per l'espionatge britànic, tot va començar a trontollar pel seu amic francès. Van ser necessàries dues novel·les per pair el col·lapse: Mon traître (2008) i Retour à Killybegs (2011), la primera narrada pel propi escriptor i la segona pel propi traïdor.

Retorn a Killybegs narra la vida de Tyrone Meehan, alter ego de Denis Donaldson, des de la infantesa fins l'assassinat final. És un testimoni fidel de les duríssimes condicions de vida que havia de suportar la comunitat irlandesa que lluitava pels seus ideals. Envoltats de familiars morts, empresonats o absents la vida quotidiana es convertia en un malson que, massa sovint, havia de trobar refugi en l'ingesta excessiva d'alcohol. Amb aquest rerefons, la traïció de Meehan es va convertir en un fet tan incomprensible que només amb la lectura d'aquesta novel·la hom pot començar a entendre-la. I Chalandon afegeix: «No demano a la gent que perdoneu aquest traïdor, encara no, només demano que no el jutgeu perquè nosaltres estem en pau i aquest home estava en guerra.»

Al març del 1978, apallissats cada vegada que anaven a la dutxa, els homes van trencar el mobiliari i es negaven a sortir de les cel·les. Com a represàlia, els guardians ho van buidar tot, no deixant més que el matalàs a terra. Uns quants dies més tard, ja no treien les galledes dels excrements. Quan van vessar, els soldats republicans van decidir pixar a terra, cagar a les mans i escampar els seus excrements per les parets. Quan vaig entrar al bloc H4 del camp de detenció, el dijous 1 de novembre de 1979, feia tres anys que tres-cents companys estaven despullats dins de les mantes i vivien enmig de la merda.

 
Segons l'autor, gràcies a aquest llibre la cara del Denis traïdor s'ha anat esvaint, essent substituïda per la del Tyrone Meehan que ha fet possible conservar el Denis d'abans de la traïció, amb els seus somriures i amb els seus cants. El dolent s'ha ofegat gràcies a Meehan i aquest és mort. I acaba dient: «En qualsevol cas, per a mi, aquest llibre és la seva tomba, és la tomba de Denis Donaldson.»