A L'Artesenc, vint anys després

L’Artesenc és la revista del meu poble. Va néixer l’any 1987 a l’empar del Casal Artesenc. Ha passat per nombroses vicissituds però sembla que, finalment, ha trobat el contingut, el disseny i la periodicitat adequada. La seva ànima és en Josep Rusiñol, un esperit inquiet que, entre d’altres coses, va ser el creador del recordat Casal del Jovent.

Jo hi havia col·laborat en alguna ocasió als seus inicis però ho vaig deixar de fer perquè pensava que, estant a l’Ajuntament, no era massa convenient escriure articles d’opinió. Després, un cop lliure de la tasca representativa, vaig considerar que els meus pensaments es podrien malinterpretar i que la postura més intel·ligent seria observar un escrupolós silenci.

Ja han passat més de tretze anys de la meva sortida de la Casa de la Vila i penso que puc reemprendre la meva tasca que abans del 1983 havia portat a terme en diverses publicacions, especialment a la revista Veremall (1976-1980) a la qual hi vaig dedicar molt temps i il·lusions.

Recollint la invitació del Josep Rusiñol i aprofitant la feina que ja havia fet en aquest mateix bloc -això si, adaptant-la al nou format- he publicat a L’Artesenc del mes de desembre un petit article d’opinió titulat El pont d’El Pont de Cabrianes. Un senzill escrit que només reclama l’eixamplement d’aquest pont tan estret que travessa el Llobregat a escassos quilòmetres del nostre municipi.

En plena època del Facebook, Messenger, Gmail, Blogspot… penso que les publicacions locals en paper encara tenen plena vigència, doncs arriben a molts sectors on les noves tecnologies els costa d’entrar-hi. Més a més, el plaer de llegir en paper no és comparable, almenys per a mi, a la lectura en una pantalla electrònica. Tot això fa que la publicació trimestral de L’Artesenc sigui plenament positiva i faciliti el compromís de col·laborar-hi periodicament, sempre i qual la inspiració ho permeti.