A Tras la sombra de un submarino, Dos submarinistes nord-americans –John Chatterton i Richie Kohler– descobreixen, a 70 m de profunditat i a 100 km de la costa de Nova Jersey, un submarí alemany de la II Guerra Mundial que ningú havia documentat fins aleshores. Els dos bussos s'involucren en una llarga sèrie de treballs, amb múltiples immersions incloses, per tal d'identificar el submarí, poder conèixer el nom dels seus tripulants i entendre quina va ser la causa del naufragi. Un procés que es converteix en una obsessió compulsiva que no podran resoldre del tot fins uns quants anys més tard.
En sus momentos más oscuros contemplaba la idea de abandonarlo todo. Imaginaba el día en que saldría a comprar pizza o a dar una vuelta en coche sin ver el destrozado puente de mando del submarino frente a él, un día en el que ya no se preguntaría si no era lo que esperaba ser. La fantasía era buena durante un momento, pero Chatterton siempre terminaba pensando: 'Cuando las cosas son fáciles una persona no aprende nada sobre sí misma. Lo que hace en el momento de mayor dificultad es lo que le enseña quién es en realidad. Algunas personas jamás alcanzan ese momento. El U-Quién es mi momento. Lo que haga ahora es lo que soy'. Con ese pensamiento, Chatterton se despertaba de su fantasía de abandonarlo todo, se sentaba a su escritorio frente al cuchillo de Horenburg y empezaba a dibujar bocetos de los próximos sitios del U-Quién a los que planeaba ir.
No ens trobem ben bé davant d'una novel·la sinó d'un reportatge periodístic, resultat d'un intensa tasca de documentació, al que l'autor ha aconseguit dotar d'un ritme trepidant. Es curiós que el simple fet d'identificar les dades reals del submarí pugui generar un climax tan intens que no ens deixi apartar els ulls del llibre fins no haver-ne acabat la lectura. Quan un autor aconsegueix atrapar al lector amb tanta intensitat, de segur que el seu treball es mereix un respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada