El cercle dels dies

En Seft, un miner de gran talent en l'extracció de sílex, recorre la Gran Plana malgrat la xafogor de l'estiu per presenciar els rituals que assenyalen l'inici d'un nou any. Hi va per intercanviar les seves pedres per altres productes durant les celebracions del solstici, i per trobar-se amb la Neen, la noia que estima. La pròspera família de la Neen li ofereix, a més, una manera d'escapar de la brutalitat del seu pare i dels seus germans acollint-lo a la comunitat de grangers.
La Joia, la germana de la Neen, és una sacerdotessa idealista i amb una capacitat de lideratge extraordinària. De nena, assistia captivada al Ritual del Solstici i des de llavors somia en un monument nou i espectacular, aixecat amb les pedres més grans del món. Però la tensió està creixent als turons i als boscos de la Gran Plana.
La visió de la Joia d'un cercle enorme de pedres, reunides per les tribus dividides de la Gran Plana, inspirarà en Seft a construir l'obra de la seva vida. Tanmateix, a mesura que la sequera arrasa la terra, la desconfiança entre els grangers, els pagesos i els bosquetans creixerà… i un acte de violència salvatge provocarà una guerra oberta.

L'hivern del món

La segona part de la trilogia The Century segueix el camí traçat per la precedent. Però ara canvien els protagonistes ja que els fills de les sis famílies prenen el relleu dels pares i desplacen el centre de gravetat narratiu a una generació més jove disposada a reeixir en les seves lluites personals, polítiques i militars durant l'època de Hitler, la Guerra Civil Espanyola, la II Guerra Mundial i els anys de desenvolupament de la bomba atòmica.

L'hivern del món destaca per l'exhaustiva descripció del terror nazi, monopolitzat per les camises brunes i les SS, i la seva corresponent rèplica soviètica –amb les brutals agressions de l'Exèrcit Roig–, un cop acabada la II Guerra Mundial a Europa. Dues cares de la mateixa moneda que l'autor s'esmerça en diseccionar per tal de constatar com els extremismes són germans bessons. En aquest punt convé recordar que Ken Follett sempre ha estat d'ideologia centreesquerrana a l'igual que la seva dona, Bàrbara, una reconeguda parlamentària del Partit Laborista durant tretze anys.

Erik cantava amb sinceritat. Havia donat suport al règim soviètic tan cegament com ho havia fet amb els nazis. Carla primer va quedar desconcertada i es va posar feta una fúria, però hi va acabar trobant una resposta lògica, per bé que llastimosa. Erik era una d’aquelles persones que tenen tanta por a la vida que prefereixen viure sota una autoritat severa, sota un govern tancat a qualsevol dissidència, sota la veu d’algú que els digui com s’ha d’actuar i de pensar. Eren idiotes i perillosos, però n’hi havia moltíssims.

Aquesta ambiciosa visió del món del segle XX ha d'acabar l'any vinent amb la publicació del tercer episodi. De segur que l'autor tornarà a regalar-nos unes hores de lectura entretinguda que ens serviran per descobrir i comprendre els fets més importants del segle anterior. Un altre exercici d'amena lectura instructiva.

La caiguda dels gegants

Durant l'acte de presentació de La caiguda dels gegants (2010) a Madrid, el 20/10/2010, Ken Follett manifestava que volia escriure sobre el segle XX perquè és un període de violència, però també del naixement de la democràcia. I ningú s'ha enfrontat –fins ara– a aquest repte. Més a més, volia que el lector entengués com es va arribar a la I Guerra Mundial quan ningú la volia o perquè la Revolució Russa va suposar una flama d'esperança.

Ens trobem davant la primera entrega de la trilogia The Century centrada en la I Guerra Mundial i la Revolució Russa. La segona, L'hivern del món (2012), té com a escenari la II Guerra Mundial i la tercera, Edge of Eternity, prevista pel 2014, situarà l'acció en plena guerra freda. 

La caiguda dels gegants és protagonitzada per cinc famílies diferents: Els Williams –miners de carbó a Gal·les–, els Fitzherbert –aristòcrates anglesos–, els Peixkov –germans russos–, els Ulrich –aristòcrates alemanys– i els Dewar –americans–. L'acció comença l’any 1911, el mateix dia de la coronació del rei Jordi V. El destí dels Williams, una familia minera de Gal·les, està unit al dels Fitzherbert, aristòcrates i propietaris de mines, establint-se –fins i tot– una relació prohibida entre el comte Fitz i Ethel Williams. Lady Maud Fitzherbert s’enamorarà de Walter von Ulrich, un membre de l’embaixada alemanya a Londres. Les seves vides quedaran lligades a la de Gus Dewar, assesor del president dels EUA, Woodrow Wilson, i la dels germans russos Grigori i Leonid Peixkov, a qui la guerra i la revolució els ha allunyat del somni de buscar fortuna a América.

Va fer una pausa i després va tornar a alçar la veu per concloure.
— No, jo no insulto lord Fitzherbert, ni Perceval Jones —va dir, assenyalant els dos copaltes de la primera fila—. Em limito a dir-los: Vostès, senyors, són història. — Hi va haver una aclamació. Billy va dirigir la mirada més enllà dels de davant de tot, cap als miners congregats, aquells homes forts, valents, que havien nascut sense res però s'havien sabut guanyar la vida i també la de les seves famílies—. Companys treballadors —va dir—. Nosaltres som el futur!
Va baixar del cadafal.
Fet el recompte de vots, Billy va obtenir una victòria aclaparadora.

Si un ha llegit Els pilars de la Terra sabrà que Ken Follett és garantia de qualitat. La grandiosa novel·la ambientada en l'Edat Mitjana fou considerada per la BBC com una de les obres més apreciades de la literatura britànica, assolint la fita més valorada: ser aclamada tant per la crítica com pels lectors. Vint anys més tard, l'escriptor gal·lès enceta un ambiciosa trilogia que pretèn dramatitzar els fets més importants del segle XX amb la complicitat de cinc famílies d'indrets diferents. La caiguda dels gegants és el primer capítol i abarca l'abans, el durant i el després de la I Guerra Mundial, amb un rigor històric impecable que permet seguir uns fets transcendentals a través de les vivències personals i familiars dels protagonistes. És una novel·la coral amb un background poderós que, sovint, passa per sobre del propi relat de personatges. Sense massa recursos ornamentals i amb un llenguatge planer i mesurat, Follett ens ofereix una visita guiada del món de començaments del segle passat. Una visita imprescindible que ens indueix a submergir-nos d'immediat en la lectura de la segona entrega.

L'últim vol (Horner Flight, 2002)

Horner Flight, 2002

L'escriptor gal·lès Ken Follett, conegut mundialment per la seva extraordinària novel·la Els pilars de la Terra (1989), és l'autor d'aquest relat històric on, com ell mateix indica abans del pròleg, algunes coses que s'expliquen en aquest llibre van passar de veritat.

El tema central es fonamenta en la resistència danesa davant les forces d'ocupació alemanya als inicis de la dècada dels 40. Els germans Olufsen, principals protagonistes de la història, hauran de fer arribar als serveis secrets britànics les fotografies d'un radar que els alemanys han bastit en territori danès per frenar els bombarders de la RAF. Comptaran amb l'ajut de les respectives nòvies, l'Hermia Mount i la Karen Duchwitz. El paper de dolent estarà reservat al policia danès Peter Flemming, amic d'infantesa dels germans Olufsen, amb ganes de revenja per unes antigues trifulgues familiars. També cal destacar el paper rellevant que hi juga el Horner Moth, un avió monomotor de cabina tancada fabricat a Anglaterra entre els anys 1935 i 1938.

Com en totes les obres de Follett en sobresurt un exhaustiu treball de documentació que serveix per traslladar-nos, amb la màxima fidelitat, als escenaris que emmarquen la narració. En aquest cas, la panoràmica que ens proporciona de la Dinamarca ocupada és realment extraordinària i ens recorda l'impressionant fresc medieval que ens va oferir a Els pilars de la Terra. El nus argumental, ben planificat i excel·lentment desenvolupat, teixeix una intriga que ens absorbeix amb amenitat. És un d'aquells llibres que sap greu haver-lo de deixar a mig fer doncs, capítol rera capítol, l'interès va creixent d'una manera imparable.

Malgrat la seva extensió, es llegeix amb facilitat i ens proporciona unes bones hores de plaer lector. Absolutament recomanable.