Cavalls salvatges (novel·la gràfica)

Negre i vermell sobre blanc i ja tenim els cavalls salvatges desbocant-se per les vinyetes, vint anys després de l’aparició de l’emblemàtica novel·la, en una nova lectura de les diguem-ne aventures, en un sentit ampli i alhora obscur, d'una colla de personatges que viuen o malviuen com si no fossin mortals i les drogues, l’alcohol i els seus riscos no els importessin.
Una novel·la carregada de realitat i, sobretot, de veritat, que va molt més enllà de ser el retrat –desacomplexat i antropològic– d’una generació marcada per les drogues.
Immensa, extraordinària, un festival creatiu, un viatge al fons de l’ànima, una meravella del llenguatge i un autor que anava molt més enllà de la maledicció i la contracultura.

COMENTARI: És una novel·la gràfica, d'impecable realització artística, que adapta la novel·la original d'en Jordi Cussà de l'any 2000. És un clar homenatge a l'època underground, entre les dècades del 1970 i 1980, on les drogues la música rock i la SIDA causaren estralls dins un sector de la joventut. Cada apartat està precedit pel títol d'una emblemàtica cançó d'aquells moments, a mode de banda sonora. Hi trobo forts paral·lelismes amb l'exposició "Underground i la contracultura a Catalunya dels 70" del Palau Robert i amb l'imponent novel·la "Els optimistes" de Rebecca Makkai, ambdues de recent producció.