Ventiladores Clyde

Ventiladores Clyde és probablement l'obra més important del dibuixant Seth, un dels noms imprescindibles del còmic independent nord-americà, a la qual ha dedicat prop de vint anys. Hi desplega la seva saviesa i elegància gràfica, hereva dels il·lustradors del The New Yorker dels anys trenta del segle passat.
Ventiladores Clyde és la història de dos germans que lluiten per mantenir a la superfície una obsoleta empresa familiar incapaç de competir amb els nous models de negoci i els constants avenços tecnològics. Amb aquest teló de fons, Seth desgrana una emocionant història familiar plena de disgustos i desencontres que redunda en una atmosfera narrativa desoladora i malenconiós.
El mestratge de l'autor en el desenvolupament de personatges complexos i creïbles, unit al seu aspecte gràfic, converteix Ventiladores Clyde en un gran còmic; però, a més, l'habilitat de Seth per imposar al lector un ritme que acosta el treball a la poesia en fa una obra única i eterna.

COMENTARI: De la meva etapa de gamer impulsiu recordo la predilecció que sentia per les aventures gràfiques, noms com Monkey Island, Indiana Jones and The Fate of Atlantis o Day of the Tentacle em venen a la memòria acompanyats d'una agradable sensació de plaer lúdic.
Dins el vessant editorial, les novel·les gràfiques també tenen el seu pes específic i, cada vegada més, demostren que la conjunció de dibuixos i textos formen un tàndem altament assertiu, sobretot si els autors exhibeixen el seu talent creatiu. Això passa amb Ventiladores Clyde, una novel·la gràfica del canadenc Seth (Gregory Gallant) que ha esdevingut una autèntica joia del còmic del segle vint-i-u.
Un llibre imprescindible, amb més de vint anys d'incubació, que s'ha convertit en un autèntic plaer visual i que ve acompanyat d'un potent entramat narratiu impregnat de malenconia pel pas del temps i per l'ascensió i caiguda dels valors materials i espirituals.
El reconegut periodista i crític literari Toni Puntí va catalogar Ventiladores Clyde com el millor llibre de l'any 2019.
 

La casa de les miniatures

L'autora d'aquesta novel·la va trobar la inspiració en una visita que va fer l'any 2009 al Rijksmuseum d'Amsterdam on va quedar bocabadada davant un moble de dos metres d'alçada que reproduïa fidelment la casa real propietat de Petronella Oortman. En aquella època era habitual que la gent adinerada exhibís la seva riquesa mitjançant joguines molt cares que col·locaven al vestíbul del seu habitatge. El que més la va sorprendre va ser que la casa de miniatures costava igual que una de debò. A partir d'aquí, va començar a imaginar-se una història que podria haver estat viscuda pels inquilins de l'esmentada vivenda a finals del segle XVII; per això va haver de realitzar una investigació exhaustiva de l'Holanda d'aquella època.

Jessie Burton (Londres, 1982) va debutar en el món de la literatura amb La casa de les miniatures (The miniaturist, 2014) assolint un èxit espectacular arreu del món. Al Regne Unit va arribar a desbancar a la famosíssima J.K. Rowling de la llista dels llibres més venuts. En aquests moments està treballant en la seva segona novel·la que és titularà Belonging i que estarà ambientada en la Guerra Civil espanyola.

La nostra protagonista, Petronella Oortman, és una noia de setze anys que viu a pagès i que, per sortir de la misèria, la fan casar amb un ric comerciant d'Amsterdam molt més gran que ella. Això l'obliga a començar una nova vida a la gran ciutat al costat del seu marit, Johannes; la seva cunyada, Marin i els servents, Otto i Cornelia. Ben aviat rep un regal del seu marit, una impressionant caseta en miniatura que reprodueix amb exactitud la casa on viuen. A partir d'ara Nella l'haurà d'anar omplint amb l'ajut d'un misteriós miniaturista amb facultats prodigioses.

Al racó encara hi ha el bonic regal de Johannes. A l'octubre ell havia dit que la casa de nines seria una distracció, però ella, a punt de començar una nova vida, s'ho havia pres com un insult al seu estatus tan fràgil. Va rebutjar aquest món inhabitable; després, a poc a poc, va anar creient que contenia les respostes, que la miniaturista era qui tenia la llum. Però en Johannes tenia raó, en un cert sentit, pensa ara. Aquella casa de nines, tota ella, distreia. Jo estava segura que no m'havia mogut de lloc, però fixa't fins on he arribat.

Trobo merescut l'èxit assolit per aquesta novel·la ja que suposa una molt ben trenada pinzellada històrica de l'Amsterdam de les acaballes del segle XVII. És un excel·lent retrat de la societat construït amb genuïns episodis d'amor, cobdícia, sexe i hipocresia que, per altra banda, trobem consubstancials a qualsevol altre grup social que hàgim pogut observar. Acabada la novel·la, l'autora hi afegeix una sèrie de dades perquè el lector pugui interpretar millor el background històric. En destacaria una: «Cap al darrer quart del segle XVII, el 0,1% dels rics d'Amsterdam posseïen al voltant del 42% de la riquesa total de la ciutat». Han passat tres segles i seguim igual, o pitjor. La injustícia i la desigualtat segueixen campant al seu aire.