Tinta simpática

Un detectiu busca una dona desapareguda. Un home cerca el rastre d'un fantasma. Modiano enlluerna amb la seva nova exploració de la memòria.
Un aprenent de detectiu anomenat Jean Eyben rep l'encàrrec de l'agència Hutte, per a la qual treballa, de seguir el rastre d'una dona. La dona es diu Noëlle Lefebvre, i el jove investigador la persegueix infructuosament. Trenta anys després, reprèn pel seu compte aquest cas i continua les indagacions.
En aquests dos períodes de temps, Eyben surt a buscar un fantasma. Recorre els carrers per on ella va transitar, tracta de trobar alguna carta, localitza una agenda, parla amb persones que la van conèixer, tafaneja en la seva potser agitada vida sentimental. I el que van aflorant són pistes difuses, ressons del passat: un Chrysler descapotable, un Sancho, un estiu, un llac, un aspirant a actor... Ombres, retalls de memòria, records que el temps distorsiona o esborra. Qui és Noëlle Lefrebvre, la dona en fugida, la dona esvaïda? I qui és Jean Eyben, l'home que segueix la petjada, l'home que viu obsessionat per la seva absència?
Benvinguts de nou al territori Modiano, aquest escenari fet de paraules en què l'autor explora el laberint de la memòria, on les preguntes moltes vegades condueixen a nous enigmes. Una novel·la absorbent, pur virtuosisme literari d'un mestre que, llibre a llibre, va depurant el seu estil, afegint matisos a un univers el centre del qual és París com a espai real i mític alhora, encara que aquí se li uneix Roma, la ciutat a la que evaporar-se...

COMENTARI: Llegir a Modiano és transitar pels carrers d'un París gairebé desaparegut i que podem anar desxifrant amb l'inestimable ajuda del Google Earth. Però, en aquest relat, el recorregut també s'endinsa per la part més cèntrica de Roma, amb la qual cosa Modiano s'escapa de la seva zona de confort i ens transporta a indrets més allunyats. És una novel·la de detectius on l'argument passa a segon terme en benefici de la topografia urbana de les capitals franco-italianes.

 

L'oficina

L'any 1999, Lars Berge (Västerbotten, Suècia, 1974) va fundar Naiv.org, una de les primeres revistes en línia del país. L’any 2001 va començar a treballar a l'Svenska Dagbladet on es va fer popular pel seu sentit de l'humor i gust per la polèmica. Però el 2011 el van acomiadar. Va ser quan va començar a escriure la seva primera novel·la: L'oficina (Kontorsninja). Publicada el 2013, va tenir de seguida una gran repercussió i ha estat traduïda a diversos idiomes.

Jens Jansen, un home de mitjana edat, està fart de la seva vida i del seu treball en una empresa sueca que fabrica cascos de ciclista. No vol aconseguir cap ascens professional ni pretèn realitzar-se com a persona. El que vol de veritat és abandonar la vida que porta, aquesta vida que portem tots. Per desaparèixer del mapa, s'instal·la al magatzem de l'oficina, on dorm de dia i viu de nit, alimentant-se de les restes del menjar que troba i del cafè de la màquina de vending. D’entrada, ningú s’adona de la seva absència però, més endavant, la gent comença a preguntar-se què li ha passat. La seva companya de treball creu que s'ha fugat, la seva nòvia sospita que s'ha suïcidat, i Stefan York, l'idiota de l'oficina, està convençut que l'han assassinat.

El seu estat el convertia en un solitari en un entorn en el que tothom afirmava que li apassionava la seva feina, on tots apuntaven més alt, pretenien rendir més i complir amb uns objectius que s'havien fixat a mig termini darrere d'un ascens, una major responsabilitat, un salari millor. Jens Jansen no estava motivat per fer res, o millor dit, volia despenjar-se, baixar el llistó; volia rendir per sota de les seves possibilitats, o com a molt fer una aportació tèbia i mediocre. A diferència de companys com Stefan York i Elisabeth Pukka, ell buscava ser l'antítesi d'aquest eslògan comercial: «Just do it». ¿Just do it? No, si Jens Jansen fos una sabatilla de fer footing, el seu lema més aviat seria: «I don't think so» o «Impossible is everything».

Un cop llegida la sinopsi de la novel·la que recordava –de lluny– Bartleby, l'escrivent d'Herman Melville, s'obrien unes expectatives que prometien una lectura original, interessant i amena. La veritat és que la primera part de l'obra respon perfectament a les prediccions inicials però, a partir de mig llibre, l'autor es passa de frenada i es deixa dominar per l'absurd i l'astracanada. Al final ens trobem davant un altre projecte que podia haver arribat més enllà i que simplement s'ha quedat a mig camí. Lectura perfectament prescindible.