 |
| Roques Albes, 17/07/2016 |
Amb el Pitx vam compartir plenament aquestes èpoques, des del parvulari fins a la universitat. Vam viure junts l'aprenentatge de la vida, el descobriment de la realitat i l'eclosió de les llibertats, que va coincidir amb el nostre període de més efervescència vital. Des del Moviment Júnior fins el Centre Excursionista, la muntanya va impregnar bona part dels seus anhels, sense oblidar-nos de la música i de la passió que sentia pel mític grup Jethro Tull, amb Martin Barre i Ian Anderson al capdavant.
Al Júnior vam començar a fer la revista Cridaner, nom que després va sevir per batejar a la nostra colla d'amics. Més endavant, en plena fase reivindicativa, vam fer el Veremall, on les seves aptituds eren molt apreciades tant a l'hora d'escriure com de dibuixar. D'aquesta època recordem amb nostàlgia el nostre local L'Aixopluc, a la plaça Xirinacs, on un dibuix seu presidia la sala principal. De l'etapa pessebrista també en retenim bons moments doncs omplíem les llargues vetllades hivernals amb una entretinguda tasca que ens permetia estar junts i riure, riure molt.
Als 18 anys, i quan la tendència majoritària es decantava pel R5, ens va sorprendre amb l'R12. Primer, amb el del seu pare i després amb el seu propi. Als 20 anys vam poder començar a exercir la nostra feina a l'escola pública d'Artés. Recordo que feia l'assignatura de llengua castellana i que ens comentava que deixaria de banda els llibres de text per fer les classes a partir de la lectura de la premsa diària. Això, al 1978, ja suposava una innovació premonitòria.
Llavors vam haver d'anar a la mili i tot va quedar en suspens fins que a l'any 80 vam recobrar la llibertat i vam impulsar una de les festes que més han popularitzat Artés arreu del territori: la revetlla de Sant Joan, de la qual ell va ser un dels inspiradors intel·lectuals amb la incorporació de la guita i d'altres elements de ressons clarament patumaires.
Aleshores va començar l'etapa berguedana. Sempre havia sentit atracció per aquesta comarca veïna. Suposo que per ser territori de muntanya i per encabir la Patum, una festa que l'enamorava. Ja des de petit, recordo, ens parlava amb fruïció dels seus estiuejos a Cercs, on hi havia passat setmanes extraordinàries. Al Berguedà s'hi va arrelar amb fermesa: va crear la seva família i va desenvolupar la part més substancial de la seva carrera professional; sense deixar de banda les activitats esportives que l'han acompanyat fins el final.
Aquests darrers anys només ens veiem de tant en tant. La vida obliga a triar camins que moltes vegades tenen una convergència difícil. De totes maneres, si el volíem veure, teníem clar que per la revetlla de Sant Joan no faltava mai a la Plaça Vella. Malgrat la distància sabíem que hi era, perquè moltes vegades amb el simple fet de ser-hi ja n'hi ha prou.
Per això, quan el dia 29 de juny ens va arribar la mala nova, recordo que tots ens vam mirar amb incredulitat, desconcertats, preguntant-nos el perquè sense obtenir resposta. Va ser un cop brutal que encara ara ens fa trontollar el dia a dia.
Ernest Hemingway va divulgar eficaçment un text de John Donne, un autor anglès del segle XVI, que no em puc estar de rememorar i que –textualment– diu:
Ningú és una illa, complet en si mateix; cada homeUna metàfora humanista que sempre ens ve al cap quan la pèrdua fa acte de presència. Un manifest global que, en aquest cas, ens colpeja directament, amb total duresa. I és que les campanes també han tocat per a tots nosaltres perquè, amb ell, se'ns n'ha anat una part molt estimada de la nostra pròpia vida.
és un tros de continent, una part de la terra;
si el mar s'emporta una porció de terra, tota Europa
resulta disminuïda, com si fos un promontori,
o la casa d'un dels teus amics, o la teva pròpia.
La mort de qualsevol home m'afebleix
perquè estic lligat a la humanitat;
per això, mai preguntis per qui toquen
les campanes: toquen per tu.
Sempre et recordarem, Pitx
Sempre estaràs amb nosaltres
Sempre estaràs amb nosaltres
El teus companys de la colla autoanomenada Els Cridaners
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada