La setena funció del llenguatge

El 25 de febrer de l’any 1980, el prestigiós semiòleg Roland Barthes és atropellat per una furgoneta. No trigarà a morir, fet que deixa tota la comunitat intel·lectual francesa en estat de xoc. El president de la República, Giscard d’Estaing, encarrega al comissari Bayard, un policia horroritzat amb la idea que els socialistes francesos ocupin el poder, d’iniciar la investigació de les estranyes circumstàncies de la seva mort, amb l’oculta esperança de descobrir algun escàndol que enterboleixi l’inici imminent de la campanya electoral. ¿Què hi feia Barthes, dinant amb Mitterrand, el dia de la seva mort?
Bayard, ignorant de tot el que tingui a veure amb la semiòtica i la lingüística, pren com a assistent un jove professor que el guiarà pel laberint de la teoria i per la pràctica de les vides dissolutes, vanitoses, brillants i extremament competitives dels més grans intel·lectuals del moment. ¿On acaba la història i on comença la ficció? ¿On comença la realitat dels fets i on arranca la sàtira sagnant? I per sobre de tot, ¿quina pot ser aquesta setena funció del llenguatge que ha matat Roland Barthes i ha posat en peu de guerra els departaments de semiòtica i els serveis d’intel·ligència de mig món? Estem davant d’un thriller polític, filosòfic i –si se’ns permet l’expressió– semiòtic, que ha dividit França entre l’escàndol i la rialla.
  

Les calces al sol

La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teoricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà angles durant l'estiu. Pero el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.
Els Bookland són l'antítesi del clixe clàssic d'una família americana. Intel·lectuals rematats, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben be no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits Bookland a viure la vida mes enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.
Les calces al sol es una novel·la alegre i vital, amb una arrencada a tot gas i un desenvolupament al mateix ritme, que parla sobre els canvis vitals que ens fan creixer.

COMENTARI: Les calces al sol és una novel·la alegre i vital que ha figurat nombroses setmanes a la llista dels llibres més venuts amb uns comentaris de crítica i lectors majoritàriament positius. Així i tot, el que semblava que havia de convertir-se en una lectura extraordinària, amb el pas de les pàgines s’ha anat transformant en una pràctica agradable i divertida, però sense arribar mai a satisfer les enormes expectatives que ens havia despertat d’entrada.
La novel·la parteix d’un títol enginyós que crida l’atenció, amb una coberta de Silja Goetz, molt ben il·lustrada que convida a una degustació. L’argument se centra bàsicament en la descripció de la vida de la protagonista durant un any d’estada a Atlanta, fent de cangur de tres fills d’una família benestant d’alta capacitat intel·lectual. És en aquest punt quan la Rita explora els contrastos entre la societat catalana i l’americana que l’obliguen a una permanent necessitat d’adaptació per desenvolupar la seva feina, aprendre l’idioma i seguir el camí de creixement personal. Tot envoltat d’episodis força divertits que ajuden a culminar la lectura d’una manera més amena. Malgrat tot, he de reconèixer que m’ha costat força culminar tot el recorregut i que, després d’alguna aturada en el camí, he trigat més del compte en tornar-lo a reprendre.