Una família

«Al llarg de la vida, anem entenent els nostres pares a mesura que anem trepitjant el seu mateix tros de camí. Com més anys fem, més superfície reflectim. Llegim els nostres pares a través nostre, però també ens llegim a través seu, també ells ens emmirallen. Si superem l’edat de la seva mort, el mirall ja no reflecteix res».

COMENTARI: Després de Persecució tenia molt interès per llegir la nova obra de Toni Sala que, en aquest cas, canviava la novel·la per un cru i sincer relat autobiogràfic. El pare, l'avi, la mare i l'àvia configuren quatre centres d'interès a través dels quals l'autor va construint la seva biografia. Personatges molt peculiars que retraten una vida dedicada a les servituds del turisme de l'època, des del món de l'hoteleria fins la gestió d'un complex hípic. Tot envoltat per un marc de difícil comunicació intrapersonal, especialment entre l'autor i els seus propis pares.
                                                

Petita crònica d'un professor a secundària

Petita crònica d'un professor a secundària és exactament allò que indica el seu títol: el relat dels fets que, al llarg d'un curs, omplen la vida laboral d'una persona que treballa ensenyant en un institut. Aquest relat, doncs, ens ofereix un testimoni de primera mà, viscut i assumit, del que suposa per a un professor –de llengua i literatura catalanes, per exemple– exercir el seu ofici en un centre públic d'ensenyament secundari, avui i en aquest país.

COMENTARI: Després de llegir l'extraordinària Persecució de Toni Sala vaig voler conèixer mes coses d'aquest autor de Sant Feliu de Guíxols i vaig enfilar la lectura d'aquest llibre del 2001 que, per altra banda, l'havia donat a conèixer al gran públic. Es tracta d'un testimoni de la seva experiència professional en un àmbit tant canviant i desafiant com és l'educatiu. A primera vista hom pot copsar com, en un lapse de temps de vint anys, les coses han anat canviant força tot i que la problemàtica que perviu en el substrat més interior continua essent la mateixa.
  

Persecució

Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar. Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m’havia tret. L’olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l’olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo.

COMENTARI: Immersió dins el cantó fosc de les persones que, sota un mantell d'aparent normalitat, són capaces de cometre els crims més inversemblants. Atrevit joc de miralls entre els protagonistes de l'acció que van intercanviant alternativament els seus punts de vista per acabar de configurar un relat realment inquietant. Destacar l'impecable domini literari que l'autor exhibeix en cada una de les pàgines del llibre. En algun casos ens ultrapassa, fins i tot, amb la seva loquacitat.