Universitat per a assassins

Després d’unes vacances ben entretingudes a l’Epir, la regió del nord de Grècia d’on el matrimoni Kharitos és originari, el comissari torna a la rutina i es troba tota una sorpresa: el director Guikas es jubila. De moment la plaça quedarà vacant, i el ja exdirector proposa al ministre de l’Interior que sigui Kostas qui ocupi el càrrec de manera interina, amb l’esperança secreta que, si sap jugar bé les cartes, Kostas Kharitos acabarà sent l’escollit. Però tot es complica quan troben mort al seu pis un ministre, antic professor universitari de Dret; pel que sembla, ha ingerit un pastís enverinat que li va lliurar un desconegut. El ministre tenia moltes virtuts, però també debilitats, com ara la passió pels dolços. I les investigacions sembla que condueixen al món universitari, més que al polític. Kostas Kharitos haurà de resoldre aquest cas, amb totes les complicacions que se’n deriven, si vol convertir-se en el «Cap».

COMENTARI: La novel·la policíaca amable que combina a la perfecció l'arquetípica vida familiar del protagonista amb el rutinari treball d'investigació, aquest cop amb final sorprenent. De rerefons un país que ha patit molt i que, de mica en mica, comença a respirar.
  

Próxima estación, Atenas

En la seva sèrie de novel·les policíaques, Petros Màrkaris envia sempre al comissari Kostas Kharitos a investigar pel laberint d'Atenes, al principi en el seu Mirafiori, després en el seu Seat i últimament, a causa de la crisi, amb autobús. Ara, l'autor s'emporta el lector i l'acompanya per la ciutat, seguint la línia més antiga de metro de la capital grega. És un viatge per tots els estrats socials: des de la ciutat portuària del Pireu fins al centre, i d'allà, a través dels barris més pobres, a la noble Kifisiá. Com en una màquina del temps, el passatger viatja a l'Antiguitat, a ple segle XIX i al present; i si vol fugir de l'enrenou, troba, sota la guia experta de Màrkaris, racons amagats on el temps sembla suspès.

A FAVOR: Reeixida aproximació als carrers de la ciutat d'Atenes des d'algunes de les parades de metro més significatives.

EN CONTRA: S'haurien de seguir les rutes que proposa sobre el terreny o amb el Google Earth; però la nomenclatura grega no hi ajuda gens. 
 

Offshore

A una Grècia on, misteriosament, comencen a aflorar diners i inversions, un funcionari de l’Organisme Estatal de Turisme apareix mort a casa seva, lligat a una cadira i amb un tret al cap. Tot apunta a un robatori, però el comissari Kostas Kharitos no descarta que es tracti d’una execució en tota regla. Quan les investigacions el porten a descubrir que la víctima està relacionada amb el tràfic il·legal, els agents detenen dos pakistanesos que, acusats de l'assassinat, confessen que simplement va ser un intent de robatori. El nou sotsdirector pressiona en Kharitos –com sempre molt escèptic– perquè tanqui el cas. I aleshores es produeix un nou assassinat. Després de la «Tetralogia de la Crisi», Màrkaris desafia un comissari Kharitos desbordat pels esdeveniments a resoldre diversos crims investigant pel seu compte i risc.

A FAVOR: Fidel a la seva trajectòria, Màrkaris ens regala una saborosa mescla d'investigació policial i vida familiar en un país que comença a sortir de la crisi.

EN CONTRA: Les necessitats del relat l'han conduït a distorsionar la realitat grega mitjançant exageracions poc creïbles.

Amb l'aigua fins al coll

Petros Màrkaris (Istanbul, 1937) és un escriptor grec molt conegut per les seves col·laboracions amb el cineasta Theo Angelopoulos (La mirada d'Ulisses, 1995 i L'eternitat i un dia, 1998). També destaca per les novel·les de gènere negre protagonitzades per l'inspector Kostas Kharitos, un atenès desenganyat que instrumentalitza per criticar una societat que, en aquest cas, es mostra particularment traumatitzada davant la greu crisi que pateix Grècia aquests darrers anys.

Estiu del 2010, mentre Espanya està a punt de guanyar el Mundial de Futbol i el comissari Kharitos acaba de casar la seva filla Katerina, un desconegut comença una sèrie d'assassinats que semblen dirigits al món de la banca i els seus entorns. L'inusual del cas és que es tracta de decapitacions, perpretades amb una espasa i signades amb la lletra D. Al mateix temps, comença una companya propagandística que demana al poble grec que no pagui els deutes que tenen contrets amb les institucions bancàries. Kostas Kharitos relaciona d'immediat la propaganda amb els homicidis i comença una llarga investigació que ha d'acabar amb l'èxit corresponent.

—Ha tingut sort, en Tsolakis –comenta quan acabo–. Si no hagués tingut la moma d'en Fanis, ni tu ni el metge de la policia us n'haguéssiu preocupat, potser el vigilant l'hauria trobat mort un matí d'aquests a la seva cel·la.
—Exageres, ja no estem als anys de la dictadura, perquè se'ns morin els detinguts als calabossos.—Deixa't estar de dictadura. En aquest país necessites una recomanació fins i tot a l'hospital si no vols que t'aparquin en una llitera al passadís esperant que algun metge en pràctiques s'ocupi de tu quan li doni la gana. La troica pot dir el que vulgui, però a Grècia les recomanacions segueixen salvant vides.
Està tot dit. No hi ha res a afegir.

Es tracta d'una novel·la negra protagonitzada per un policia poc glamourós, amb una familia força arquetípica, i al que li ha tocat viure una època tumultuosa, plena de retallades, malestar, precarietat i injustícies. La trama argumental està ben resolta, el llenguatge és precís i tot el conjunt manté un bon nivell. Destacaria l'alternança narrativa entre la vida familiar i professional del protagonista, molt ben desenvolupada per l'autor, i la descripció d'una societat en fallida que Màrkaris sap retratar amb eficiència.