 |
| Portada de l'edició en castellà |
No sé si
Tot passa és la traducció més correcta al català de
Vsio techiot. En castellà van optar per
Todo fluye que sona millor. Malauradament ens trobem una altra vegada davant d'un text important que encara no podem gaudir en la nostra llengua i que penso que s'hi hauria d'incorporar immediatament. A veure si algun editor amb sentit comú m'escolta.
Farà ara tres anys que vaig llegir
Vida i destí, la monumental obra del periodista soviètic
Vassili Grossman. Recordo que em va aclaparar ja que l'esquerra romàntica de la transició política espanyola havia negat amb contundència els crims i la brutalitat dels règims de Lenin i Stalin a la Rússia de començaments de segle. Tinc ben present els comentaris negatius que titllaven de traïdor a
Aleksander Soljenitsin poc després de publicar-se la seva famosa obra
Arxipèlag Gulag, tot i haver guanyat el Premi Nobel de literatura l'any 1970. Si teníem alguns dubtse, després de llegir
Grossman, aquests se'ns han esvaït del tot perquè l'autor ratifica, amplifica i condemna les barbaritats d'uns homes culpables de crims contra la humanitat.
Tot passa no és una novel·la tot i que al començament pot semblar-ho. Aprofitant les vicissituds del protagonista, Ivan Grigórievich, un ciutadà que torna a Rússia després de passar trenta anys en el
gulag, l'autor analitza el brutal sistema dictatorial soviètic que proclama un sistema de vida basat en el terror, en l'anulació de l'ésser humà i en les mesquineses dels dirigents. L'autor, en els capítols finals, disecciona les personalitats humanes i polítiques dels dos gran líders de l'època: Lenin i Stalin, responsables de perpetuar l'esclavitud ancestral a la societat russa. La manca de llibertat condemna a tot un poble a viure en l'abisme.
La història de la
humanitat és la història de la seva llibertat. El creixement de la
potència de l'home s'expressa sobretot en el creixement de la llibertat.
La llibertat no és necessitat convertida en consciència, com pensava
Engels. La llibertat és diametralment contrària a la necessitat, la
llibertat és la necessitat superada. El progrés, és en esència, progrés
de la llibertat humana. Ja que la pròpia vida és llibertat, l'evolució
de la vida és l'evolució de la llibertat.
Del gruix del relat, destacaria el capítol en el qual tots els delators són sotmesos al judici del lector, sense que
Grossman emeti el seu veredicte i també l'episodi consagrat a narrar l'horrorós patiment dels ucraïnesos condemats a morir de fam pel bé de la resta de la societat.
La realitat supera a la ficció, la tòpica frase que hem sentit a dir nombroses vegades, adquereix la màxima magnificència en aquesta punyent obra de l'escriptor ucraïnès.
