Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tom Sharpe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tom Sharpe. Mostrar tots els missatges

20 de juny 2013

Wilt

Arran de la mort de Tom Sharpe, esdevinguda a Llafranc el dia 6 de juny d'enguany, alguns diaris catalans van posar a la venda una edició de butxaca de Wilt, la seva novel·la més coneguda. Era, doncs, un bon moment per entrar de ple en el món càustic d'aquest autor i passar una divertida estona amb el singular professor auxiliar de segon grau del Col·legi Fendland d'Arts i Oficis.

Tom Sharpe (Londres, 1928 - Llafranc, 2013) es va convertir en un escriptor mundialment reconegut gràcies a la seva novel·la humorística Wilt, publicada l'any 1976, que conté una crítica recalcitrant del sistema educatiu britànic. En altres treballs també deplora l'apartheid sud-africà, la burocràcia, el món literari i l'estupidesa en general. Tot immers dins un ampli espectre d'humor corrosiu i d'un vocabulari vulgar i explícit, amb forta càrrega sexual.

A Wilt ens trobem amb un professor fracassat que és incapaç d'ascendir professionalment i que ha de suportar els estralls d'una dominant i desmesurada esposa. Està tan desesperat que el seu passatemps favorit consisteix en imaginar com podria desempallegar-se de la seva dona. Al mateix temps, Eva Wilt coneix un matrimoni molt peculiar que li complicarà perillosament l'existència. Un autèntic joc dels disbarats que conduirà la narració per uns estrambòtics territoris plens de paranys i de grolleres sorpreses.

En acabar la classe, Wilt va recollir els llibres i enfilà cap a la sala de professors. Tenia una hora lliure. Tot anant cap allà, va passar pel lloc on construïen el nou edifici de l'administració. Ja havien netejat el terreny. Els constructors havien arribat i feien els forats pels pilons dels fonaments. Wilt es va aturar i observà com la màquina perforadora anava girant i enfonsant-se dins la terra. Els forats que feien eren amples. Molt amples. Prou grossos per encabir-hi un cadàver.

Sense cap pretensió intel·lectual, l'únic objectiu de Tom Sharpe era el de fer riure. Però no ens enganyem, per sota d'una façana irreverent i superficial, la implacable crítica hi fa acte de presència amb una colpidora mordacitat. Les darreres pàgines de Wilt en són un claríssim exemple: En el futur els alumnes aprendrien el com de les coses i no pas el per què. Aprendrien a llegir i escriure. A destil·lar cervesa. A falsificar l’impost sobre la renda. A heure-se-les amb la policia. A fer funcionar un matrimoni incompatible...