El temor d'un home savi

Patrick Rothfuss

Em va agradar tant El nom del vent, primera part de la trilogia Crònica de l'assassí de reis de l'escriptor nord-americà Patrick Rothfuss, que em vaig precipitar a l'hora de comprar la segona part. Vaig córrer tant que quan tenia el llibre a casa vaig assabentar-me que també havien editat alhora la versió catalana. Ignorava que aprofitessin l'efemèride per presentar en la nostra llengua totes dues parts, això sí, amb un retard de més de dos anys ja que El nom del vent es publicà en castellà l'any 2009.

Vés en compte pel camí —va dir amb expressió preocupada—. Recorda que tot home savi tem tres coses: la tempesta al mar, la nit sense lluna i la ira d'un home benèvol.

En El temor d'un home savi, Kvothe, l’hostaler pèl-roig continua el relat de la seva vida perquè el Cronista n’escrigui la història, sota l’atenta mirada de l’enigmàtic Bast, deixeble de Kvothe. Gairebé la meitat del llibre explica la vida universitària del protagonista, els seus progressos en l'aprenentatge de la màgia i les relacions amb els seus amics i amb la seva admirada Denna. Més endavant deixa la Universitat a la recerca d'un mecenes que li faciliti la supervivència. Aquest li mana formar part d'un grup de mercenaris que ha de neutralitzar una banda de lladregots. Finalment, arriba a conèixer a Felurien i el món de Fae. Tot un llarg recorregut per saber més coses dels Xandrian, els assassins dels seus pares.

Malgrat mantenir la solidesa inicial, aquesta segona entrega m'ha decebut lleugerament. Penso que ha perdut part de la frescura original i l'autor s'ha equivocat a l'allargar innecessariament alguns paràgrafs. Suposo que l'èxit inesperat d'El nom del vent ha afectat a l'autor i aquest ha volgut reaccionar anant més enllà i renunciant a uns plantejaments inicials que, segurament, eren els correctes. De resultes de tot això, la lectura d'aquest segon treball no ha resultat tan plàcida ni entusiasta com la del primer.

Només cal esperar, ara sense tanta expectació, la tercera i definitiva part que portarà per títol Les portes de pedra. Seria interessant que Patrick Rothfuss recuperés el sentit comú  i ens oferís un treball que ens permetés reconciliar-nos novament. De totes maneres, el simple fet de saber com acaba la història d'en Kvothe ens impulsarà a encarar la lectura del tercer llibre amb il·lusió.