La capital de
Noruega és una ciutat mitjana situada a la riba del
fiord d’Oslo i envoltada per muntanyes curulles de vegetació. L’hem visitada en ple procès de transformació ja que tenen el port una mica mal endreçat, els contenidors i les grues de l’activitat portuària es barregen amb els edificis singulars fent malbé una panoràmica que hauria de ser molt més atractiva. Hi estan treballant i, de segur, d’aquí uns quants anys la millora serà tangible.
Les dimensions de la ciutat permeten visitar-la a peu tot i la gran quantitat d’espais a l’aire lliure i les nombroses vivendes disseminades a l’entorn d’un preciós paratge natural.
Aker Brygge és l’indret més concorregut d’
Oslo, es tracta d’un front marítim ple de vaixells esportius, un modern complex de restaurants, pubs, centres comercials, tot de cara al mar i amb extraordinàries vistes sobre l’
Ajuntament i la fortalesa d’
Akershus. Val la pena passejar-s’hi amb calma per gaudir d’un escenari realment magnífic.
Em va agradar molt el
Parc de Vigeland, una exposició permanent de 212 escultures de
Gustav Vigeland inspirades en la vida quotidiana i evocant moments com el naixement, la infància, l’adolescència, la maduresa, la familia, la vellesa i la mort. El parc està dividit en cinc àrees on hi destaca el
Monolit, una plataforma octogonal de 17 m d’altura adornada amb 121 figures humanes nues entrellaçades. L’escultura més famosa és el
Sinnataggen, el
Nen enfadat, que s’ha convertit en un dels símbols d’
Oslo.
Vam visitar quatre museus: la
Galeria Nacional, on admiràrem el famosíssim quadre
El crit d’
Edvard Munch; el
Vikingskipshuset, una mostra dels vaixells víkings més ben conservats del món; el
Frammuseet, on s’hi exposa la nau
Fram utilitzada en tres grans expedicions polars i el
Norsk Folkemuseum, amb la meravellosa
església de fusta de Gol.
Durant l’estada a
Oslo vam coincidir amb la celebració del partit de futbol entre les seleccions de
Noruega i
Escòcia. Els carrers més cèntrics de la capital estaven plens de seguidors escocesos, tots ells ben uniformats amb els kilts, les típiques faldilles quadriculades. La nit anterior al partit es feien sentir arreu, cantant i bebent cervesa; però un cop va acabar l’encontre amb un 4-0 desfavorable, van desparèixer misteriosament…
Les vacances acabaven a
Estocolm, la capital sueca. Per a mi era la part més esperada del viatge doncs, des de sempre, molt abans del fenòmen
Stieg Larsson, aquesta ciutat m’havia atret especialment. I la veritat és que no em va decebre en absolut.
Estocolm, també coneguda com la
Venècia del Nord, és una ciutat formada per 14 illes unides entre si mitjançant 57 ponts. La ciutat vella,
Gamla Stan, ocupa la illa de
Stadsholmen i està farcida de botigues de records i restaurants. Els estrets carrerons estan constantment plens de gent i l’ambient és extraordinari. A la mateixa illa hi trobem el
Palau Reial, el
Museu Nobel i la
Storkyrkan, la catedral que l’any vinent acollirà el casament de la princesa Victòria.
Mes al nord,
Norrmalm és el centre comercial d'
Estocolm. Hi ha una gran quantitat de moderns edificis comercials concentrats al voltant de la
Sergels Torg, una plaça presidida per una font amb l'escultura
Kristallvertikalaccent, un disseny en vidre d’
Edvin Öhrström, de 37 m d’altura. Molt a prop hi trobem el carrer
Sveavågen on va ser assassinat el primer ministre suec
Olof Palme el 28 de febrer del 1986.
Al sudest de la illa de
Kungsholmen hi trobem l’edifici més emblemàtic i fotogènic de tot Estocolm, l’
Stadshuset (Ajuntament) obra de l’arquitecte
Ragnar Östberg. El seu emplaçament és esplèndid i permet contemplar-lo des de qualsevol punt de la ciutat. A l’interior hi destaquen la
Sala Blava i la
Sala Daurada on, cada any, si celebren el sopar i el ball de gala de la cerimònia dels
Premis Nobel. L'estil de l’edifici ens recorda l'arquitectura veneciana: torretes adornades amb estrelles daurades, balcons molt ben decorats, pals de fusta i estàtues.
Ens vam traslladar a la illa de
Djurgården per visitar el
Vasamusset. El
Vasa es l’únic vaixell del segle XVII que ha sobreviscut. Amb el 95 % de la seva estructura original i més de 700 escultures tallades, és un tresor artístic i un dels monuments turístics més visitats. Per tal de garantir-ne la bona conservació, la sala està en penombra dificultant captar bones fotografies sense l’ajuda d’un trípode.
I deixo pel final la illa del sud,
Södermalm, unida a
Gamla Stan per
Slussen. Anys enrera era un barri obrer però avui s’ha anat transformant en un de més bohemi on molts artistes i celebritats hi han traslladat la seva residència. Aquí hi vivia
Stieg Larsson i és el lloc on va ambientar bona part de la seva trilogia
Millennium. Degut a la seva altura, és un bon indret per captar boniques panòramiques de la ciutat, sobretot des del mirador
Monteliusvägen, ben bé al costat de l’àtic de
Mikael Blomkvist.
La moneda dels tres països visitats és la
corona, però només tenen en comú el nom ja que els respectius valors són diferents. De totes maneres no cal ni canviar divises ja que l’euro és acceptat a tot arreu, això sí, amb el tipus de canvi arrodonit al seu favor.
