Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olof Palme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olof Palme. Mostrar tots els missatges

08 de setembre 2009

Olof Palme, els darrers minuts

La nit del 28 de febrer del 1986, a la ciutat d’Estocolm, el primer ministre suec Olof Palme va anar, amb la seva dona i el seu fill Mårten, al cinema Grand a veure la pel·lícula Bröderna Mozart (Els germans Mozart, 1986). A la sortida del local, el matrimoni es va acomiadar del seu fill i van emprendre a peu, sense escorta, el camí de retorn a casa. Pocs minuts després, exactament a les 23:21 hores, a la cantonada dels carrers Sveavägen i Tunnelgatan, davant la botiga Dekorima -avui Kreatima-, un individu els va disparar per l’esquena causant la mort al primer ministre i ferides lleus a la seva esposa Lisbeth.


L’assassinat va commocionar al pacífic poble suec. Estocolm es convertí de sobte en una ciutat silenciosa, plena de dolor i d’incomprensió que va sortir massivament al carrer per donar l’últim adéu al seu líder el dia 15 de març. Les restes de Palme reposen al petit cementiri que hi ha al costat de l’església Adolf Fredriks, a pocs metres del lloc del crim. En una humil tomba hi destaca una roca granítica amb la seva signatura gravada al foc. Mai hi solen faltar flors i visites.

Recordo que una de les primeres imatges d’Olof Palme que més em va impactar va ser la coneguda fotografia, captada el 3 d’octubre del 1975, que el mostrava passejant pels carrers d’Estocolm amb una guardiola i un gran cartell al pit amb la inscripció För Spaniens Frihet (Per a la llibertat d’Espanya), justament sis dies després de les cinc darreres execucions de la dictadura. Enmig d’una allau de protestes internacionals en contra del règim franquista, l’actitud del primer ministre suec es va convertir en una al·legoria de l’esperança.


Olof Palme va ser un dels impulsor de l’estat del benestar. Va treballar tenaçment en defensa de la sobirania dels països petits, de la solidaritat i del desarmament internacional. En ell hi convergien dues visions complementàries: la del polític nacional preocupat per la igualtat social i la del polític internacional preocupat per la pau mundial. Certament, va ser un dels dirigents més carismàtics del segle XX.

Aprofitant l’estada a Estocolm era obligatori retre-li un petit homenatge. Repetir el recorregut que va fer durant els seus darrers minuts de vida va servir per recordar-lo amb admiració, emoció i agraïment. Mai oblidarem l’home que ens va permetre albirar la llum al final del túnel.


Avui, 23 anys després, el crim segueix sense resoldre’s. Al lloc dels fets, una senzilla placa amb la inscripció På denna plats mördades Sveriges Statsminister Olof Palme den 28 februari 1986 recorda el trist magnicidi.

19 d’agost 2009

Agost a Escandinàvia (II)

La capital de Noruega és una ciutat mitjana situada a la riba del fiord d’Oslo i envoltada per muntanyes curulles de vegetació. L’hem visitada en ple procès de transformació ja que tenen el port una mica mal endreçat, els contenidors i les grues de l’activitat portuària es barregen amb els edificis singulars fent malbé una panoràmica que hauria de ser molt més atractiva. Hi estan treballant i, de segur, d’aquí uns quants anys la millora serà tangible.


Les dimensions de la ciutat permeten visitar-la a peu tot i la gran quantitat d’espais a l’aire lliure i les nombroses vivendes disseminades a l’entorn d’un preciós paratge natural. Aker Brygge és l’indret més concorregut d’Oslo, es tracta d’un front marítim ple de vaixells esportius, un modern complex de restaurants, pubs, centres comercials, tot de cara al mar i amb extraordinàries vistes sobre l’Ajuntament i la fortalesa d’Akershus. Val la pena passejar-s’hi amb calma per gaudir d’un escenari realment magnífic.

Em va agradar molt el Parc de Vigeland, una exposició permanent de 212 escultures de Gustav Vigeland inspirades en la vida quotidiana i evocant moments com el naixement, la infància, l’adolescència, la maduresa, la familia, la vellesa i la mort. El parc està dividit en cinc àrees on hi destaca el Monolit, una plataforma octogonal de 17 m d’altura adornada amb 121 figures humanes nues entrellaçades. L’escultura més famosa és el Sinnataggen, el Nen enfadat, que s’ha convertit en un dels símbols d’Oslo.

Vam visitar quatre museus: la Galeria Nacional, on admiràrem el famosíssim quadre El crit d’Edvard Munch; el Vikingskipshuset, una mostra dels vaixells víkings més ben conservats del món; el Frammuseet, on s’hi exposa la nau Fram utilitzada en tres grans expedicions polars i el Norsk Folkemuseum, amb la meravellosa església de fusta de Gol.

Durant l’estada a Oslo vam coincidir amb la celebració del partit de futbol entre les seleccions de Noruega i Escòcia. Els carrers més cèntrics de la capital estaven plens de seguidors escocesos, tots ells ben uniformats amb els kilts, les típiques faldilles quadriculades. La nit anterior al partit es feien sentir arreu, cantant i bebent cervesa; però un cop va acabar l’encontre amb un 4-0 desfavorable, van desparèixer misteriosament…

Les vacances acabaven a Estocolm, la capital sueca. Per a mi era la part més esperada del viatge doncs, des de sempre, molt abans del fenòmen Stieg Larsson, aquesta ciutat m’havia atret especialment. I la veritat és que no em va decebre en absolut.


Estocolm, també coneguda com la Venècia del Nord, és una ciutat formada per 14 illes unides entre si mitjançant 57 ponts. La ciutat vella, Gamla Stan, ocupa la illa de Stadsholmen i està farcida de botigues de records i restaurants. Els estrets carrerons estan constantment plens de gent i l’ambient és extraordinari. A la mateixa illa hi trobem el Palau Reial, el Museu Nobel i la Storkyrkan, la catedral que l’any vinent acollirà el casament de la princesa Victòria.

Mes al nord, Norrmalm és el centre comercial d'Estocolm. Hi ha una gran quantitat de moderns edificis comercials concentrats al voltant de la Sergels Torg, una plaça presidida per una font amb l'escultura Kristallvertikalaccent, un disseny en vidre d’Edvin Öhrström, de 37 m d’altura. Molt a prop hi trobem el carrer Sveavågen on va ser assassinat el primer ministre suec Olof Palme el 28 de febrer del 1986.

Al sudest de la illa de Kungsholmen hi trobem l’edifici més emblemàtic i fotogènic de tot Estocolm, l’Stadshuset (Ajuntament) obra de l’arquitecte Ragnar Östberg. El seu emplaçament és esplèndid i permet contemplar-lo des de qualsevol punt de la ciutat. A l’interior hi destaquen la Sala Blava i la Sala Daurada on, cada any, si celebren el sopar i el ball de gala de la cerimònia dels Premis Nobel. L'estil de l’edifici ens recorda l'arquitectura veneciana: torretes adornades amb estrelles daurades, balcons molt ben decorats, pals de fusta i estàtues.


Ens vam traslladar a la illa de Djurgården per visitar el Vasamusset. El Vasa es l’únic vaixell del segle XVII que ha sobreviscut. Amb el 95 % de la seva estructura original i més de 700 escultures tallades, és un tresor artístic i un dels monuments turístics més visitats. Per tal de garantir-ne la bona conservació, la sala està en penombra dificultant captar bones fotografies sense l’ajuda d’un trípode.

I deixo pel final la illa del sud, Södermalm, unida a Gamla Stan per Slussen. Anys enrera era un barri obrer però avui s’ha anat transformant en un de més bohemi on molts artistes i celebritats hi han traslladat la seva residència. Aquí hi vivia Stieg Larsson i és el lloc on va ambientar bona part de la seva trilogia Millennium. Degut a la seva altura, és un bon indret per captar boniques panòramiques de la ciutat, sobretot des del mirador Monteliusvägen, ben bé al costat de l’àtic de Mikael Blomkvist.

La moneda dels tres països visitats és la corona, però només tenen en comú el nom ja que els respectius valors són diferents. De totes maneres no cal ni canviar divises ja que l’euro és acceptat a tot arreu, això sí, amb el tipus de canvi arrodonit al seu favor.