L'historiador (relectura)

Fa mes de tres anys, febrer del 2013, vaig llegir per primera vegada aquesta novel·la d'Elizabeth Kostova. Tal com vaig escriure en aquest mateix bloc, em va semblar que era un producte d'encàrrec que volia aprofitar-se dels vents mediàtics favorables que arreu s'havien creat després de l'èxit apoteòsic d'El Codi da Vinci, de Dan Brown. 

Ara n'he fet una segona lectura ja que, deixant de banda la trama argumental, volia fixar-me especialment en tots aquells aspectes històrics que també refereix; alguns superficialment però d'altres amb major profunditat.

Tot i no ser, ni de bon tros, un rigorós compendi d'història, el treball de Kostova és molt vàlid per entendre, d'una manera directa i sense subterfugis, alguns dels paratges més foscos de l'Edat Mitjana als Carpats i amb el xoc de civilitzacions d'aquests territoris amb l'imperi otomà d'Orient. Donant el paper de protagonista suprem a Vlad Țepeș, Vlad III l'Empalador o Vlad Dràcula. Un personatge que només recordem per les llegendes de l'antigor i que Bram Stoker va popularitzar a través de Dràcula, la seva obra més famosa.

El cos central d'aquest text està ocupat per la recerca de la tomba d'en Dràcula. La llegenda la situa en el monestir del llac Snagov (Romania) però les excavacions arqueològiques del segle passat ho van descartar ja que allí només s'hi van trobar ossos d'animals. Segons sembla, l'abat del monestir no volia tenir a prop un personatge tan sinistre i va ordenar traslladar-lo. Segons la ficció, va ser enterrat més tard a Sveti Giorgi (Bulgària) i, un cop descobert, al monestir de Sant Mateu dels Pirineus, a prop de Vernet (Catalunya Nord). Cal dir que aquests dos darrers indrets són ficticis, fruit de la imaginació de l'autora.

Per altra banda, convé afirmar que el llibre es deixa llegir amb molta amenitat i les seves 700 pàgines no són obstacle per gaudir d'una lectura fluïda i interessant. No queda més remei, ara sí, d'endinsar-se en la biografia seriosa i rigorosa d'aquest personatge carismàtic de la Valàquia del segle XV per continuar un centre d'interès que, en aquest cas,  s'enceta amb L'historiador.
    

L'historiador

En poc temps he pogut recuperar dues assignatures pendents molt antigues que, per capricis del destí, romanien inexplicablement en standby: Les benignes (Les Bienveillantes, 2006) de Jonathan Littell i L'historiador (The Historian, 2007) d'Elizabeth Kostova. Si bé la lectura de la primera em va –literalment– aclaparar, la de la segona m'ha aportat sensacions contradictòries que intentaré argumentar en aquest mateix text. 

Elizabeth Kostova (Connecticut, 1964) va esmerçar deu anys per escriure la seva primera novel·la, L'historiador, que ràpidament es convertí en un best-seller mundial. Des d'aleshores és l'autora novella que ha cobrat la major bestreta d'una editorial nord-americana: dos milions de dòlars. Va guanyar el premis Hopwood, Book Sense i Quill. L'any 2007 va crear l'Elizabeth Kostova Foundation de foment de la literatura búlgara. La seva segona novel·la, Els lladres del cigne (The Swan Thieves), va ser publicada l'any 2010.
 
La novela ens explica com, arran de la misteriosa desaparició del seu tutor, el professor Paul va dedicar part de la seva vida a seguir les empremtes de Vlad Țepeș –Vlad III de Valàquia, l'Empalador–, un sanguinari sobirà medieval del qual n'han sorgit les fonts de la llegenda del comte Dràcula. Paul, en companyia d'Helen Rossi, va recòrrer Istanbul –on va conèixer a l'erudit Turgut Bora–, va visitar diferents monestirs romanesos i va entrar a Bulgària per a conèixer a la mare i la tia d'Helen. Quan el propi Paul va desaparèixer, la seva filla s'afegí a la recerca. I és que durant molts segles la llegenda de Dràcula s'ha considerat un mite, una història terrorífica que l'autora d'aquest llibre ens planteja com una realitat possible.

Benvolgut i malaurat successor,
És aclaparat per un profund pesar que us imagino, sigueu qui sigueu, llegint la relació dels fets que m'he vist obligat a deixar escrita.
En part, sento pesar per mi mateix, ja que si aquest escrit és a les vostres mans, significa que jo segurament estic corrent algun perill, potser seré mort, o fins i tot pitjor. Però el meu pesar també és per a vós, amic meu tot i que encara desconegut, perquè només algú que necessiti disposar d'aquesta vil informació, pot estar llegint aquesta carta.
Si no sou el meu successor en algun altre sentit, no tingueu cap mena de dubte que aviat sereu el meu hereu. I creieu-me si us dic que em sento profundament trasbalsat d'haver llegat a algun altre ésser humà la meva experiència, potser increïble, del mal.

L'any 2007, després d'una intensíssima campanya de màrqueting protagonitzada per un inusual desplegament publicitari, va aparèixer aquesta obra. Estava recent l'èxit aclaparador de Dan Brown amb El codi da Vinci i tothom pretenia enfilar-se al carro dels triomfadors. Sis anys més tard, i un cop llegida la novel·la, podem confirmar la impressió inicial de que ens trobem davant un producte prefabricat, rigorosament planificat i amb poca qualitat literària. Tot i que la temàtica és força atractiva, i més recentment quan el vampirisme ha tornat a guanyar protagonisme als mitjans audiovisuals —la sèrie True Blood i la saga Crepuscle en són un bon exponent—, l'obra de Kostova a voltes es converteix en una avorrida guia de viatges mancada de qualsevol forma de ritme narratiu. Entretinguda a estones, endinsar-se al món del Príncep de les Tenebres serà més agradable mitjançant la literatura barroca de Bram Stoker, un clàssic de tota la vida.