Demà, i demà, i demà

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

COMENTARI:  Veient el llarg  reguitzell d’entusiastes recomanacions, la tria d’aquest llibre ha estat fàcil. Diuen que s’ha convertit en un best-seller gràcies al boca-orella. A més, la majoria dels lectors coincidien en assenyalar que no entenien res del món dels videojocs, però que el llibre es podia seguir sense problema. En llegir això jo vaig pensar que, per a mi, era el llibre perfecte perquè he estat sempre un amant incondicional dels videojocs els quals m’han fet passar moltíssimes estones entretingudament divertides. Això m’ha permès encarar una llarga lectura, més de cinc-centes pàgines, amb optimisme i, la veritat, no m’ha decebut en absolut.
Els protagonistes de la història són dos joves propietaris d’una empresa de creació de videojocs i, per això, bona part de la novel·la se centra en la creació, producció, distribució i promoció d’aquests productes lúdics. Una llarga trajectòria que comença amb la idea original, l’elaboració del guió, la creació del motor del joc, el disseny de personatges i d’escenaris, l’animació i els ajustaments finals. Un camí llarg i costós que posa a prova l’estabilitat emocional de la parella protagonista. Malgrat la llarga desfilada dels títols històrics més destacats que apareixen a moltes pàgines, qualsevol lector pot seguir l’obra sense por a perdre’s.
El Demà, i demà, i demà que dona títol a aquest llibre es refereix al plantejament infinit d’aquesta mena de jocs. Sempre que acabes la partida, sense arribar el final, pots recuperar el darrer tram salvat i tornar-ho a intentar. Com en les antigues maquinetes dels bars, que obrien amb moltes vides i que podies anar esgotant a mesura que t’entrebancaves, fins que al final de tot no et quedava cap més remei que dipositar-hi una moneda més. L’autora traça un paral·lelisme amb aquestes múltiples possibilitats que et dona el món virtual i que, malauradament, no corresponen amb  el món real on el nombre de vides està del tot acotat.
És un exemple de literatura fresca, agradable, moderna. Molt ben escrita, plagada de diàlegs espontanis que vessen sinceritat. Un llibre per identificar-te amb els protagonistes i fer-los teus durant la llarga estona que ens ocupa la seva lectura. Senzillament, un plaer.