Tota una vida per recordar

La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.
Tota una vida per recordar és una novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.

COMENTARI: El relat exposa les dificultats que va trobar la protagonista per assolir un dels seus somnis que, en aquella època, estaven vedats a la població femenina. L'obra va avançant en paral·lel amb les peripècies vitals i sentimentals de Sophie, que s'ha d'endinsar en un  món llunyà i desconegut per aconseguir els seus objectius. Cal destacar la breu història dels mítics estudis d'animació, des dels seus inicis més humils fins els èxits més aclaparadors que també van servir per tansformar el tarannà humil i jovial de Walt Disney en un caràcter més aspre i menys solidari, apropant-lo a les polítiques més ultradretanes de l'època. 
 

Helter Skelter

El dissabte 9 d'agost del 1969, després d'una alerta de possible homicidi, tres agents de policia van a l'habitatge de l'actriu Sharon Tate –la dona del director de cinema Roman Polanski, embarassada de vuit mesos– situada al 10050 de Cielo Drive , a l'opulent barri angelí de Bel Air. A la mansió, descobreixen els cossos salvatgement assassinats de l'actriu i quatre persones més en el que sembla un crim ritual.
L'endemà, a prop, al barri de Los Feliz, troben els cadàvers apunyalats del matrimoni Leno i Rosemary LaBianca. En el cos de la dona s'identifiquen posteriorment quaranta-una ferides d'arma blanca. En tres punts del domicili, algú ha deixat escrit, amb la sang d'una de les víctimes, unes estranyes proclames.
L'erràtica investigació que va seguir a aquests bestials assassinats –que al principi no es van relacionar entre si, tot i les coincidències– va bascular entre l'estupefacció i la impotència. Qui havia comès aquelles atrocitats? I per què? Mentre els titulars de la premsa de tot Amèrica del Nord alimentaven la commoció i l'estupor, i les especulacions sobre els sospitosos i els mòbils es succeïen, la investigació aniria apuntant a un grup de joves que s'havia establert en l'àrid entorn del ranxo Spahn -un antic escenari natural de westerns al nord de Los Angeles reconvertit en comuna hippy- liderats per Charles Manson –àlies Jesucrist–, el poder i influència sobre el grup –la Família– arribarien al punt d'aconseguir que matessin seguint els seus foscos designis.
L'autor d'aquest clàssic de la literatura criminal, el fiscal Vincent Bugliosi, va prendre les regnes d'un dels casos més extensos i intricats de la història judicial nord-americana, i, a més de relatar amb una precisió i rigor enlluernadors els detalls dels crims i del procés judicial que van generar, va compondre un retrat portentós i aterridor de la «Família Manson» i del seu líder, una de les icones més terribles i perdurables de la cultura popular.

COMENTARI: El títol del llibre, Helter Skelter, correspon al mòbil dels assassinats. Per Manson significava el moment en que la raça negra s'alçaria i aniquilaria a tota la raça blanca. Alguns d'ells es podrien salvar buscant refugi al desert i només calia esperar que els primers, incapaços de dirigir el què havia quedat de la desfeta, haguéssin d'anar a buscar l'ajut dels pocs blancs que s'havien salvat, entre ells Charles Manson, que a partir d'aleshores es convertiria en el gran gurú mundial. Com que la raça negra no començava a actuar, Manson i la seva Família van haver-ho de precipitar de la pitjor manera possible, buscant la reacció immediata i l'inici de la guerra entra races.