4 3 2 1

3 de març de 1947: l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, neix en un hospital de Nova Jersey. Aquest és l’únic fet immutable en la seva existència. A partir d’aquest moment, s’obren davant seu diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. I a través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, ens endinsem  també en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.

Què hauria passat si en algun moment crucial de la vida haguessis pres un camí diferent? A 4321, la seva primera novel·la en set anys, Paul Auster exposa algunes d’aquestes qüestions i ens convida a mirar a través d’un calidoscopi que ofereix quatre cares d’una mateixa història.  Perquè tota tria, per insignificant que sigui, obre unes portes i en tanca d’altres. Però, i si hi ha més d’una sortida i tots els camins mereixen ser recorreguts?

Enormement imaginativa i absorbent, d’una habilitat extrema pel que fa a l’arquitectura narrativa, 4321 és un emotiu retrat d'una generació, un trànsit a la maduresa coral i universal, una saga familiar. Un inoblidable tour de force sobre els límits de l’atzar i el destí  que, tal com s’ha afanyat a destacar la crítica, suposa un punt culminant en l’extraordinària carrera literària d’uns dels grans autors dels nostres temps. Tot un clàssic.

A FAVOR: Auster en plena forma. Una visió per quadruplicat dels convulsos anys 60 i 70 als EUA, on la guerra del Vietnam i els conflictes civils sacsejaven la consciència americana.

EN CONTRA: Lectura molt exigent. El joc que ens proposa l'autor reclama una atenció constant que no sempre ens podem permetre.
   

The Horror! The Horror!

És la tercera lectura induïda per una pel·lícula de referència: Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979). La ressenya de les dues precedents les podeu trobar en aquest mateix bloc: El cor de les tenebres de Joseph Conrad (08-09-12) i Notes a Apocalypse Now d'Eleanor Coppola (19-10-13). La primera d'elles es referia al text original sobre el qual es basava la història, canviant de localització, el Congo per Vietnam i la segona era una crònica de l'accidentat rodatge des dels ulls de l'esposa del director.

The Horror! The Horror! Variaciones sobre Apocalypse Now, obra del professor Vicente Domínguez (Avilés, 1963), és un estudi de la societat americana a cavall de les dècades dels seixanta i dels setanta del segle passat. L'autor esmicola en profunditat la pel·lícula de Coppola, interpretant i contextualitzant molts elements que solen passar desapercebuts. Un treball minuciós, exhaustiu, acompanyat d'un gran desplegament de dades i referències que conformen una prova fefaent de la vastíssima erudició de l'autor. Des de la descripció de l'Apocalipsi que fa D.H. Lawrence fins la cançó de Jim Morrison amb que comença el relat, passant per la mitologia grega, les gires bèl·liques de Playboy i Bob Hope per Vietnam, la cultura àcida, el colonialisme, el napalm, els lobbys industrials, la lluita pels drets civils i molts altres aspectes que serveixen per arrodonir una àmplia panoràmica d'un país en crisi que comença a replantejar-se seriosament el seu futur.

La terminal d'abastament i logística de la 410th Transportation Company a Hau Phat és un indret estrany: al mig de la selva vietnamita i d'una guerra sense final que, a les acaballes del 69 i començaments del 70, estava dessagnant al país a milers de quilòmetres dels Estats Units –malgrat que sense comparació possible, va dessagnar molt més al Vietnam, evidentment–, apareixen els pòsters psicodèlics de l'escena musical del cor contracultural, ja sense pulsacions, del 67 a Amèrica, com si fos el cadàver d'un ofegat que ha reflotat inflat i lívid a milers de milles sobre el corrent absorbent del Nung.

Reconeixent les poderoses virtuts que l'envolten, alguns el consideren un dels millors llibres de cinema del 2014, i després d'haver-hi arribat per una crítica una mica imprecisa, he acabat la lectura amb una sensació agredolça doncs el que jo buscava era més la dissecció de la pròpia pel·lícula que no pas la de l'època que comprèn. De totes maneres, cal saludar una obra tan escrupolosa i afirmar que alguns passatges ens il·luminen, dotant-nos de la claror necessària per penetrar en el món de les tenebres que, amb notable coherència, representa el coronel Kurtz. Això sí, cal tenir a prop la pel·licula per poder gaudir-la plenament amb les documentades indicacions del professor Domínguez.