El primer glop de cervesa

El primer glop de cervesa descriu, amb molta tendresa i ironia, els petits plaers de la vida, des del primer glop de cervesa fins al diari de l'esmorzar, passant per l'olor de les pomes, la ràdio en el cotxe, el cine o el Tour de França. Philippe Delerm, que s'ha consagrat com un dels autors més importants a França dels últims anys, va saltar a la fama merescudament amb aquest llibre deliciós, que ha captivat l'atenció de milers de lectors arreu d'Europa.

COMENTARI: Dels trenta-quatre petits plaers que comparteix jo en destaco quatre: l'autopista a la nit, el Tour de França, el cine i el diari de l'esmorzar. Dels trenta restants, alguns molt localistes i apartats, n'observem un exercici de prosa poètica que s'atura en la descripció més meticulosa dels petits detalls. En resum, m'esperava molt més d'aquest breu text que, literalment, m'ha deixat amb la mel a la boca.
   

Los amnésicos

A la ciutat alemanya de Mannheim, d'on és originari el seu pare, Géraldine Schwarz descobreix que el seu avi Karl va comprar el 1938, a molt baix preu, una empresa als seus propietaris jueus, els Löbmman, més tard assassinats a Auschwitz. Després de la guerra, confrontat amb un hereu que reclama una reparació, Karl Schwarz opta per la negació de les seves responsabilitats com Mitläufer, és a dir, aquells que, com la majoria d'alemanys, «es van deixar portar per la corrent». Així arrenca una apassionant investigació que cobreix tres generacions de la història recent d'Europa i que ens obliga a reflexionar sobre els riscos de la desmemòria i l'auge de l'neofeixisme al nostre continent.

COMENTARI: Per l'autora, només els països capaços d'assumir les seves culpes tenen la possibilitat d'encarar un futur més lliure i democràtic. Alemanya i, molt més tard, França van viure aquests processos tant costosos que derivaven d'unes actituds terriblement criminals que havien mantingut durant la II Guerra Mundial. Només el reconeixement i l'assumpció de responsabilitats pot conduir-los cap a una societat progressista i benanant, apartada de tota mena de totalitarismes sectaris.
   

El auge de Alemania

La Segona Guerra Mundial és un dels conflictes més importants de la història, però durant set dècades el seu relat ha quedat fixat per les obres de la generació anterior d'historiadors, molt marcades per la propaganda i la interpretació de la limitada informació de què es disposava .
James Holland, un dels principals experts en història de la Segona Guerra Mundial, ha passat més d'una dècada explorant arxius i memòries, i ha tingut accés a registres oficials que no s'havien estudiat fins ara. Ha visitat incomptables camps de batalla i entrevistat a supervivents, dels quals ha obtingut testimonis inèdits.
 Gràcies a la seva exhaustiva investigació, Holland planteja una nova narració de la Segona Guerra Mundial a Occident, qüestionant hipòtesis i suposicions que han marcat les interpretacions històriques d'aquesta contesa, i que han donat forma al nostre món actual. Aquesta és, en veritat, una història de la Segona Guerra Mundial com mai has llegit.

COMENTARI: Sorprenent estudi que desmitifica moltes veritats que, fins ara, s'havien acceptat sense oposició: des del potencial extremament exagerat de l'exèrcit alemany fins la suposada impotència de França a l'hora de repel·lir la invasió nazi.
   

1968. El nacimiento de un mundo nuevo

L'any 1968 s'ha convertit en una mena de mite. Però més enllà d'aquesta imatge idíl·lica o confosa, va ser un any ple d'esdeveniments polítics que van provocar la sensació de que el món estava a prop del col·lapse.

A França, als EUA, a Txecoslovàquia, Japó, Itàlia, Alemanya i Espanya, l'any 1968 va ser l'any en que els sistemes polítics van ser qüestionats, sobretot, per uns joves estudiants convençuts de que el món que els llegaven els seus pares era avorrit, injust i criminal. Sense cap pla establert, però armats amb noves ideologies d'esquerres, una retòrica audaç i unes tàctiques de protesta que imitaven a les de les guerrilles, van trencar els grans consensos polítics i culturals que havien estat vigents des del final de la II Guerra Mundial.

1968. El nacimiento de un mundo nuevo és una crònica d'aquest any de grans esperances i de somnis d'un món millor, però també ple de morts violentes com les de Martin Luther King i Bobby Kennedy i disturbis com els de París.

A FAVOR: L'oportunitat del moment: 50è aniversari.

EN CONTRA: S'hauria d'haver aprofundit més en el relat del maig del 68 francès, el qual s'esmenta molt de passada. 
  

A l'ombra de les noies en flor II

Acompanyat de la seva àvia i de Françoise, la serventa de la família, el narrador arriba a l'estació balneària de Balbec, a la costa normada, per passar-hi els mesos d'estiu allotjat al Gran Hotel, un luxós palauet característic de l'Europa de la Belle Époque i freqüentat per un sorprenent catàleg de tipus i personatges curiosos, entre els quals el director, ficat en tota mena de maniobres tèrboles per propiciar trobades galants, i molts dels hostes més o menys estables, delerosos de trencar el tedi de les tardes de xafogor amb una conversa estimulant.

Com sol passar a les poblacions costaneres, el passeig marítim es converteix a l'horabaixa en el lloc de trobada i és allà on el narrador descobreix un grup de noies encisadores, que el deixen enlluernat des del primer moment. A poc a poc, s'anirà fixant en detalls de cadascuna de les joves i les anirà caracteritzant individualment, fins que cada una d'elles adquirirà davant els seus ulls una personalitat pròpia. I entre aquestes noies hi ha Albertine, disposada a ocupar en el cor del protagonista l'espai que Gilberte Swann hi ha deixat lliure.

A FAVOR: Segueix sent una obra mestra de la literatura universal.

EN CONTRA: No ha de ser necessàriament un aspecte negatiu però la realitat és que ens trobem davant d'una lectura molt, molt, molt exigent.
   

El Dia D segons Antony Beevor

Perquè m’agrada molt la història, la major part dels llibres que he comprat darrerament són d’aquesta temàtica, especialment els centrats en la II Guerra Mundial. Per això, el mes de setembre vaig córrer a la llibreria a comprar El Dia D. La batalla de Normandia, del prestigiós historiador anglès Antony Beevor. D’aquest mateix autor ja havia llegit temps enrere Berlin. La caiguda: 1945, Stalingrad i Un escritor en guerra (Vassili Grossman en el Ejército Rojo, 1941-1945). Tres bones mostres d'una literatura amena en la forma i molt exigent en el contingut. Penso que el gran ressò mundial que ha assolit aquest escriptor es deu al seu bon ofici a l’hora de saber explicar amb interès i rigor alguns episodis cabdals de la història.

Al assabentar-me que Beevor publicava un nou llibre centrat en un dels fets crucials de la II Guerra Mundial, el desembarcament de Normandia i la corresponent ofensiva per l'alliberament de París, vaig decidir llegir-lo tan bon punt sortís de la impremta, sense esperar edicions de butxaca més econòmiques ni embrancar-me en altres lectures paral·leles. Així ho vaig fer i, aquesta vegada, he de reconèixer que no n’he quedat tan satisfet. M’ha embargat una sensació agredolça doncs hi he trobat força fragments memorables però molts elements irrellevants, fins i tot repetitius i poc estimulants.

M’ha costat poder-lo acabar. L’autor hi aboca una quantitat tan gran de noms (militars, cossos dels exèrcits, armes, localitzacions…) que si no ets un expert en el tema se’t fan difícils d’assimilar. Potser l’hauria d’haver llegit amb un mapa al davant, però és que constantment l’hauria d’haver consultat i la lectura tampoc hagués resultat massa fluida. En certa mesura puc dir que és un llibre ferregós, dur de pair, que t’exigeix una concentració constant i que, a canvi, t’ofereix pocs moments de plaer. La crònica diària de tot el que va passar entre el 6 de juny i el 25 d’agost del 1944 es converteix en un relat enciclopèdic que, en aquest cas, crec que no acaba d’estar ben resolt i que et tempta constantment en abandonar-lo. Cal fer un bon esforç per no defallir en l’intent i acabar les 655 pàgines en el millor estat d’ànim possible.

Però també destacaria certs aspectes molt positius del treball. El millor de tot és la gran quantitat de cites textuals recollides de la correspondència dels soldats durant la guerra. No són testimonis a posteriori, ni records de batalletes, sinó l’expressió dels sentiments i dels anhels en temps real. En aquest sentit les aportacions són abundants i denoten un intens treball d’investigació i documentació. També és important la constatació que l’autor fa del patiment de la població civil francesa durant aquests dos mesos i escaig de lluita. Moltes ciutats normandes van quedar absolutament destruïdes i hi van perdre la vida més persones que en els bombardejos alemanys sobre Londres i Anglaterra. Era de justícia incidir sobre un dels temes que, potser, havien passat més desapercebuts quan es narrava aquest episodi vital que comportà la definitiva caiguda del III Reich alemany.

Pel que es publica als mitjans de comunicació aquest llibre ha encapçalat la llista dels més venuts durant moltes setmanes. És a dir, molta gent l’ha comprat, potser atrets pel nom de l’autor o per la temàtica que desenvolupa. A mi m’agradaria saber quin tant per cent dels compradors l’han acabat i quina ha estat la seva opinió final. Ho veig difícil però no impossible…