Tempesta d'espases (Cançó de foc.../ 3)

Enterrament de Lord Hoster Tully

Tot i que estan reeditant la col·lecció sencera, m'ha estat difícil aconseguir aquest tercer volum en paper i he hagut d'optar pel format digital. És el primer eBook que llegeixo i, de segur, no serà l'últim. Això sí, disposo d'una eina realment magnífica, el Kindle d'Amazon.

Com el títol indica, segueixen les lluites en el continent de Westeros. La Guerra dels Cinc Reis dessagna la terra i les aliances es fan i es desfan a un ritme trepidant. Ara ja no mana només la quantitat ni la força bruta sinó l'estratègia i la intel·ligència, doncs en un escenari tan canviant el millor amic de l'avui es pot convertir en el pitjor adversari del demà. Només sobreviurà qui sigui capaç de preveure-ho o, si més no, d'intuir-ho.

Si en les dues primeres entregues hi havia protagonistes que sobresortien, Tempesta d'espases (A Storm of Swords) desenrotlla una narrativa més coral, amb la incorporació de nous personatges que reclamen la seva preeminència i que, en part, venen a cobrir el buit que han deixat els caiguts. Malgrat tot, el paper de Jon Snow segueix creixent pàgina rere pàgina i es va perfilant com un dels pilars centrals de la trama tot i que, coneixent a George R.R. Martin, això és una arriscada hipòtesi.

Quan ja estaven totes col·locades, el Magnar va cridar bruscament en l’antiga llengua i cinc dels seus thenites van començar a pujar. Malgrat les escales, l’ascens no era fàcil. Ygritte observà els esforços dels homes.

—Com odio aquest Mur –va dir en veu baixa, airada–. T’has fixat que és molt fred?
—Està fet de gel –digué Jon.
—No saps res, Jon Snow. Aquest Mur està fet de sang.

Amb un impecable treball de disseny de personatges, l'autor ens sorprèn amb l'evolució de cadascun d'ells. Aconsegueix que siguem capaços de perdonar i comprendre a aquells que, pàgines enrera, encarnaven el mal més sobredimensionat i maleir els ossos als que ens havien venut com a bellíssimes persones. Aquests capgirells argumentals que Martin domina magistralment no fan més que augmentar l'interès del lector davant un entrellat tan monumental que, en algunes ocasions, se'ns fa difícil de digerir.

Amb Tempesta d'espases assolim un altre esglaó més d'aquesta llarga escala d'ascens al Mur. Com els Guàrdies de la Nit, haurem d'anar pujant amb lentitud però amb fermesa. Llàstima que encara falti tant temps per poder conquerir el cim.