Deu dies que trasbalsaren el món

La seqüència revolucionària que arrenca el mes de febrer del 1917 amb el derrocament del tsar culmina el mes d’octubre amb la presa del Palau d’Hivern que posa fi al règim tsarista. Ara el poder recaurà en el soviets: els obrers en armes. Reed, sempre atent als esdeveniments que succeïen a Rússia, arriba a Sant Petersburg poc després del fallit intent contrarevolucionari del general Kornílov. 

L’ordre mundial acabava de fer un dels girs més impressionants que ha vist la humanitat, i la vida de milions de treballadors va il·luminar-se de sobte amb la llum nova, encegadora, de la revolució.

John Reed va ser testimoni de primera mà de l’inici d’aquesta nova era. En aquest llibre, hi trobareu des de les vagues i manifestacions que van precedir l’enderrocament del règim tsarista fins a la formació dels soviets, els debats que sorgien arremolinats amb l’acció al carrer, els primers decrets revolucionaris, Kérenski, Trotski o el mateix Lenin entrevistats a peu de trinxera, com qui diu. Tot viscut i escrit amb una exigència i un arravatament que ens fa entendre que el que estava vivint era un fet tan extraordinari que encara avui és percebut pels poderosos com el gran fantasma que va recórrer Europa. 

A FAVOR: Obra de gran valor històric, suposa un testimoniatge directe, de primera mà, dels fets més decisius del segle XX. 

EN CONTRA: Per entendre i comprendre millor el dia a dia, necessitem l'ajut d'altres publicacions que puguin aportar-nos perspectiva històrica.

Deu dies que sacsejaren el món

Als jardins exteriors de la muralla del Kremlin de Moscou, tocant el mausoleu de Lenin i al costat de les restes d'històrics dirigents soviètics com Stalin o Brezhnev, es troba la tomba de John Reed, un dels pocs ciutadans estrangers que han tingut l'honor de poder ser enterrats en un indret tan solemne.

John Reed (Portland, EUA, 1887 - Moscou, 1920) va ser un periodista nord-americà que va presenciar en primera persona dues de les revolucions més famoses del segle XX: la mexicana i la russa. A Petrograd (avui Sant Petersburg) va conèixer a Lenin i va seguir de prop la revolució del 25 d'octubre del 1917, assistint a múltiples assemblees i entrevistant a diverses personalitats de tots els bàndols. El dia a dia d'aquells històrics esdeveniments va quedar recollit en la seva obra més famosa Deu dies que sacsejaren el món (Ten Days that Shook the World, 1919). L'any 1981, Warren Beatty va portar la seva biografia al cinema amb la pel·lícula Reds, guanyadora de tres premis Oscar.

L'argument de Lenin era simple: «Digueu-me francament, camperols, a qui hem donat les terres dels 'pomies'c'iki'; voleu impedir que els obrers controlin la indústria? Això és una guerra de classes. Els 'pomies'c'iki' s'oposen és clar als camperols i els fabricants s'oposen als obrers. Permetreu que els rengles del proletariat es divideixin? En quin costat sereu?.»«Nosaltres, els bolxevics, som el partit del proletariat —del proletariat camperol i del proletariat industrial. Nosaltres, els bolxevics, som els defensors dels soviets —dels soviets de camperols i dels obrers i soldats. L'actual govern és un govern dels soviets; no tan sols hem convidat els soviets de camperols a unir-se al govern, sinó que hem convidat també representants dels social-revolucionaris d'esquerres a entrar en el Consell de Comissaris del Poble.»

El recull de Reed, gairebé a mode de dietari, és una eina de primera magnitud a l'hora d'estudiar i comprendre un dels episodis més transcendentals del segle XX. Es tracta d'un relat detallat, gairebé cronològic, de les actuacions frenètiques dirigides des de l'Acadèmia Smolny i des de la Duma Municipal. Una nova constatació de les enormes dificultats que suposa passar d'un sistema burgès i capitalista a un d'obrer i socialista. Problemes que, en aquest cas, s'observen amb més força dins el si de les pròpies files revolucionàries, molt fragmentades i amb poca voluntat d'entesa. Només figures rellevants com Lenin o Trotsky van ser capaces de sortir-se'n, això sí, a costa d'una sagnant guerra civil que va durar més de cinc anys (1917-1923).