Nathan Glass, després d'haver deixat enrere una greu crisi sentimental i de salut, encara la seva jubilació tornant al districte novaiorquès de Brooklyn —el lloc on va néixer i va passar la seva infantesa— per esgotar els darrers anys de la seva vida de la manera més plàcida possible immers en una silenciosa solitud. Però, de manera fortuïta, el seu cercle de relacions socials s'anirà eixamplant dia a dia, li canviarà la vida i el convertirà en un home pràcticament feliç.
Per bé que el projecte era molt humil, vaig decidir posar-li un títol emfàtic, una mica pompós, per convence'm que tenia una tasca important entre mans. El vaig anomenar 'El llibre de l'estupidesa humana', i tenia la intenció d'explicar-hi amb el llenguatge més senzill i més clar possible tots els errors, totes les relliscades, totes les planxes, totes les ximpleries, totes les flaqueses i totes les beneiteries que havia comès durant el meu llarg i accidentat pas per aquest món.
Aquest cop ens trobem amb l'Auster més amable que deixa de banda els personatges turmentats per envoltar-se de gent senzilla i planera submergida en les glòries i misèries de la vida ordinària. Segueix apareixent una gran diversitat d'individus: homosexuals, fanàtics religiosos, transformistes, estafadors... però tots ells units per un mateix lligam, l'atzar. És, per tant, una novel·la que invoca un cant a la vida, a la família no convencional i a les segones oportunitats. Un camí cap a l'Hotel Existència, el somni ideal, la utopia que no s'atansarà mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada