Los surcos del azar

A través dels records de Miguel Ruiz, republicà espanyol exiliat a França, Paco Roca reconstrueix a Los surcos del azar la història de La Nueve, una companyia a les ordres del capità Dronne integrada a la segona divisió blindada del general Leclerc, i formada majoritàriament per republicans espanyols. Una història apassionant i oblidada sobre la contribució espanyola a la Segona Guerra Mundial que ha aconseguit fer-se amb el favor dels lectors i la crítica nacional i internacional, de la qual s'han venut en castellà més de 49.000 exemplars, i s'ha editat ja en sis països més: França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Portugal i EE.UU.
El 1936 van agafar les armes per primera vegada per defensar la República espanyola. Cap no sabia llavors que els supervivents ja no les abandonarien fins a vuit anys després, i que la nit del 24 d'agost del 1944 serien els primers a entrar a París. Els carros de combat portaven noms sorprenents: Madrid, Don Quichotte, Guadalajara, Ebre o Guernica. Els soldats es deien Granell, Campos, Fábregas, Royo, Pujol... Ells encapçalaran la desfilada de la victòria del dia 26 d'agost pels Camps Elisis...

2666

La ciudad mexicana de Santa Teresa -trasunto de Ciudad Juárez- atrae como un imán a los protagonistas. Cuatro críticos literarios europeos viajan hasta Sonora tras las huellas del escritor desaparecido Benno von Archimboldi, cuya vida se refiere en la parte final de la novela. Allí conocerán a Amalfitano, el profesor universitario chileno que, junto con su hija, se establece en la ciudad, a la que también llegará el periodista estadounidense Oscar Fate para retransmitir un combate de boxeo. Pero el corazón del relato se encuentra en «La parte de los crímenes» donde, con la precisión de un bisturí, Bolaño narra los asesinatos de mujeres cometidos en Santa Teresa y las infructuosas investigaciones de la policía. En el epicentro del Mal, nada puede parar el horror.

Con una fuerza arrolladora, en 2666 Roberto Bolaño crea una obra magistral que rompe con todas las tendencias literarias conocidas y abre el camino a seguir por la narrativa del siglo XXI. Violencia e historia se entretejen con temas recurrentes en la obra del autor: la literatura, la búsqueda y la crónica de la realidad.

El joc del silenci

El 15 de juny de l any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l últim secret que s han estat ocultant.

Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s'endinsa en les profunditats de l'amor i el desig a través d una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.

El loco de Dios en el fin del mundo

Soc ateu. Soc anticlerical. Soc un laicista militant, un racionalista contumaç, un impiu rigorós. Però aquí em tenen, volant en direcció a Mongòlia amb el vell vicari de Crist a la Terra, disposat a interrogar-lo sobre la resurrecció de la carn i la vida eterna. Per  això m'he embarcat en aquest avió: per preguntar al papa Francesc si la meva mare veurà el meu pare més enllà de la mort, i per portar-li la meva mare la resposta. Heus aquí un boig sense Déu perseguint el boig de Déu fins a la fi del món.

Aquesta és l'arrencada fulgurant d'aquest llibre únic, que ningú no havia tingut l'oportunitat d'escriure, entre altres raons perquè el Vaticà no havia obert mai de bat a bat les seves portes a un escriptor. Però, a més d'únic, aquest és un llibre de plenitud, on el seu autor aconsegueix convertir una proposta insòlita en un relat propi i magistral: un thriller sobre el misteri més gran de la història de la Humanitat. Amb aquesta novel·la sense ficció, Javier Cercas torna a la seva línia més personal, en què aconsegueix enllaçar les seves obsessions íntimes amb una de les preocupacions fonamentals de la societat actual: el paper en la vida humana del que és espiritual i del que és transcendent, el lloc en ella de la religió i l'ànsia d'immortalitat.

El fútbol y su filosofía

El fútbol es una batalla de ideas. Los equipos se enfrentan a partir de conceptos pensados por sus entrenadores y buscan "convencer" al contrario del modo más rotundo: venciéndole e imponiendo su idea propia.

Desde sus orígenes, el fútbol ha desarrollado grandes ideas que han evolucionado, han chocado entre sí, se han hibridado y mutado por deseo o necesidad, generando grandes escuelas de pensamiento futbolístico.

El fútbol no ha hecho más que emular a la filosofía, como si se tratara de universos paralelos, tal como dijera en su día Zlatan Ibrahimovic sin percatarse de que su afirmación no era ningún insulto sino una definición exacta de este deporte, detrás del que se ocultan grandes ideas.

Junto a Cesar Luis Menotti, en la historia del fútbol muchos otros grandes filósofos, como Johan Cruyff, Maradona, Guardiola o Luis Aragonés, nos han dejado grandes reflexiones que no deberían quedar en el olvido.

Así como en La evolución táctica del fútbol, Martí Perarnau nos regaló una maravillosa revisión histórica de los conceptos tácticos, en El fútbol y su filosofía rescata a los grandes filósofos de este deporte en un análisis de esos conceptos que quedará en el recuerdo de los más futboleros.

Pechos y huevos

En un calorós dia d'estiu, la Makiko viatja a Tòquio per visitar la seva mare, la Natsu. Incapaç d'acceptar els canvis al seu cos després de donar a llum, la Makiko està obsessionada amb la possibilitat de sotmetre's a una cirurgia d'augment de pit de vegades. Mentrestant, des de Midoriko, durant dos anys, ha estat paralitzada per l'època en què s'acosta la pubertat i se sent incapaç d'expressar-se més enllà de l'abast d'un llibre. D'altra banda, en Natsu, durant tres anys, aspira a ser escriptor i creador de dramaturgs amb una identitat pròpia indeterminada, ni com a "filla" ni com a "mare".
Reunides en un barri obrer de Tòquio, només passaran uns dies abans que el silenci de la Midoriko sigui un catalitzador per enfrontar-se als seus éssers estimats, a molts dels problemes, en gran part per a les dones a la societat actual, i als seus secrets familiars. Mestrada per Haruki Murakami i Elena Ferrante, la Mieko Kawakami s'ha convertit en un fenomen literari internacional i combina comèdia i realisme en aquestes pàgines per pintar un retrat de la feminitat de la classe treballadora contemporània.