Trilogia de Nova York (The New York Trilogy, 1987) és un recull de tres novel·les curtes de Paul Auster que ja s'havien publicat individualment anys enrere. Els títols són: La ciutat de vidre (1985), Fantasmes (1986) i L'habitació tancada (1986). Les tres històries tenen per escenari la ciutat de Nova York i van suposar pel seu autor un gran reconeixement internacional que el va convertir en un dels millors narradors nord-americans de les darreres dècades.
La ciutat de vidre descriu les peripècies que li passen a un escriptor de sèries policíaques quan rep una trucada telefònica que el confòn amb el detectiu Paul Auster. Malgrat l'error, accepta el treball de seguir a Peter Stillman per evitar que pugui assassinar al seu torturat fill. De totes maneres, Dan Quinn descobreix que el seu objectiu és un antic professor de teologia que vol inventar un nou llenguatge per a salvar el món de la incomprensió.
Fantasmes tracta sobre un detectiu privat anomenat Blue, que està investigant a un home anomenat Black a Orange Street. Blue envia informes escrits a White, el seu client. Però, després d'un llarg període d'observació, Blue es frustra i es perd a si mateix a mesura que s'endinsa en la vida de Black.
L'habitació tancada és la història d'un escriptor, Fanshawe, que desapareix misteriosament però deixa escrit a la seva dona que avisi al seu millor amic de la infància i aquest decideixi el què s'ha de fer amb la seva notable producció literària. L'amic decideix publicar tota l'obra, casar-se amb la dona de Fanshawe i adoptar al fill d'ambdos.
Després de llegir i comentar, en aquestes mateixes pàgines, altres obres d'Auster, he de confessar que Trilogia de Nova York és la que m'ha agradat menys, tot i que el títol era posseïdor —d'entrada— de bones vibracions. Malgrat reconèixer la capacitat literària de l'autor, del seu domini artesanal de les paraules i d'uns extensos i enciclopèdics coneixements generals, en aquesta ocasió no ha estat capaç de mantenir un ritme constant en cap dels tres relats, només de forma intermitent ens ha anat sorprenent i ens ha fet despertar l'atenció. Això sí, ens ha demostrat que és un mestre en confondre i barrejar els límits del món real i del fantàstic i ens ha tornat a repetir, aquest cop amb molta contundència, que l'atzar és el veritable motor de la vida i del món.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada