El paràgraf anterior és un exemple de la multitud de crítiques extremadament positives aparegudes després de la publicació de la quarta novel·la d'aquest escriptor nord-americà nascut a Chicago l'any 1959. Abans havia editat Ciutat 27 (The Twenty-Seventh City, 1988), Moviment fort (Strong Motion, 1992) i Les Correccions (The Corrections, 2001). També és autor de diferents assajos literaris i textos de contingut autobiogràfic. El 23 d'agost del 2010 la revista Time li va dedicar la portada qualificant-lo com el Gran Novel·lista Americà.
Llibertat és el retrat de la família Berglund –Walter, Patty i els seus fills, Joey i Jessica–, que va des de la infantesa dels progenitors fins l'època actual, un llarg període que coincideix amb les presidències de Reagan, Bush, Clinton, Bush jr. i Obama. És, també, una crònica dels darrers cinquanta anys de la història dels EUA viscuts per una família de classe mitjana, enmig d'enganys, desencisos, diners, esports i ecologia on la preocupació per la superpoblació mundial o per la bosquerola cerúlia –un ocell en perill d'extinció– es combina amb les misèries emocionals dels seus protagonistes.
—Té a veure amb el problema de sempre de les llibertats personals —va dir en Walter—. La gent va venir a aquest país per fer diners o bé per aconseguir la llibertat. Si no tens diners, t’aferres a les teves llibertats encara amb més ràbia. Encara que fumar et mati, encara que no puguis donar menjar als teus fills, encara que els teus fills morin assassinats per un maníac armat amb un fusell d’assalt. Pots ser pobre, però l’única cosa que no et poden arrabassar és la llibertat de fer-te malbé la vida de la manera que vulguis. Això és el que va descobrir Bill Clinton, que no es poden guanyar les eleccions anant en contra de les llibertats personals. Sobretot en contra de les armes.
Jonathan Franzen creu que des d'aquell 11-S van començar a canviar moltes coses als EUA i al món. En nom de la llibertat, la indústria bèl·lica es va enriquir immoralment i es van colar terribles polítiques mediambientals i econòmiques, només en benefici d'uns quants. També es pregunta si, realment, la llibertat fa feliç a la gent ja que els EUA són el país que més s'ha consagrat a la llibertat individual i en canvi no és, ni de bon tros, el país més feliç del món.
A diferència dels europeus, l'autor no té una distinció tan aguda entre art i entreteniment, el seu objectiu com escriptor és doble: escriure novel·les serioses i divertides de llegir, tot alhora. Indiscutiblement, a Llibertat l'ha assolit plenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada