Jay Gatsby s'ha convertit en un nou ric gràcies al contraban. Per recuperar l'amor de la seva joventut, Daisy, compra una enorme mansió prop d'ella on, per situar-se socialment, hi organitza festes espectaculars que compten amb l'assistència de moltíssima gent. Amb la complicitat del seu veí, cosí de Daisy, pot posar-se en contacte amb ella i intentar reemprendre unes relacions que s'havien trencat cinc anys enrera. Però ara Daisy ja és una dona casada i mare d'una preciosa nena.
—No sóc capaç de dir res dins aquesta casa, amic meu. La veu de Daisy és indiscreta —vaig afegir—. Està plena de... —vaig dubtar.
—La seva veu està plena de diners —va dir ell, de sobte.
L'havia ben encertada. Jo mai ho havia entès abans. Estava plena de diners... era aquest l'inesgotable encant que pujava i baixava en ella, la seva dringadissa, el cant de platets que tenia... Alta en un blanc palau, la filla del rei, la jove daurada...
Amb uns diàlegs impecables i amb una estructura narrativa molt ben calibrada, El gran Gatsby és una crítica ferotge a l'aristocràcia dels feliços anys vint on un individu somniador, que és capaç de tot per assolir els seus anhels, s'ha d'enfrontar a una societat mesquina que no li permetrà reeixir i l'aplastarà immisericordiosament. La crònica d'una frustració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada