El aspecto del diablo

1935. Mentre Europa es prepara per a una guerra funesta, 6 homicides dements, coneguts com «Els Sis Dimonis», es troben confinats en un manicomi en un castell d'una zona rural de Txecoslovàquia. Cada un d'aquests pacients té la seva pròpia història per explicar, totes elles tan fosques com pertorbadores. Utilitzant noves tècniques revolucionàries, el doctor Viktor Kosárek, un jove psiquiatre, té la missió de desentranyar els secrets dels seus assassinats.
Alhora, un assassí en sèrie anomenat «Davantal de cuir» als diaris va deixant una reguera d'assassinats per tota Praga. Eludint contínuament als seus perseguidors, tot sembla indicar que aquests perversos crims els hagués comès el mateix Diable.
Quins són els nexes entre aquest terrible assassí i els presos dements al castell de les Àguiles?
Només el Diable ho sap. I depèn de Viktor trobar la veritat.
Situada sota l'ombra de la foscor dels nazis que esclata a l'altre costat de la frontera de Txecoslovàquia, El aspecto del diablo és una novel·la plena d'imaginació i altament addictiva.

COMENTARI: Interessant novel·la negra que combina elements tan suggeridors com psiquiatria, criminalitat, nazisme, Praga i llegendes de l'Europa de l'Est. Tots ells curosament adobats amb una abundant quantitat de girs sorprenents i lògica sobrenatural.
 

Offshore

A una Grècia on, misteriosament, comencen a aflorar diners i inversions, un funcionari de l’Organisme Estatal de Turisme apareix mort a casa seva, lligat a una cadira i amb un tret al cap. Tot apunta a un robatori, però el comissari Kostas Kharitos no descarta que es tracti d’una execució en tota regla. Quan les investigacions el porten a descubrir que la víctima està relacionada amb el tràfic il·legal, els agents detenen dos pakistanesos que, acusats de l'assassinat, confessen que simplement va ser un intent de robatori. El nou sotsdirector pressiona en Kharitos –com sempre molt escèptic– perquè tanqui el cas. I aleshores es produeix un nou assassinat. Després de la «Tetralogia de la Crisi», Màrkaris desafia un comissari Kharitos desbordat pels esdeveniments a resoldre diversos crims investigant pel seu compte i risc.

A FAVOR: Fidel a la seva trajectòria, Màrkaris ens regala una saborosa mescla d'investigació policial i vida familiar en un país que comença a sortir de la crisi.

EN CONTRA: Les necessitats del relat l'han conduït a distorsionar la realitat grega mitjançant exageracions poc creïbles.

El lleopard

La novel·la negra no és el meu gènere literari preferit tot i que, com he reconegut en aquestes mateixes pàgines, durant l'estiu del 2009 vaig disfrutar de valent amb la trilogia de Stieg Larsson. Després, en plena voràgine d'autors nòrdics, ho vaig provar amb l'Aurora boreal d'Asa Larsson i els resultats ja no van ser tan satisfactoris. Ara, després de llegir nombroses crítiques entusiastes referides a Jo Nesbø, m'he atrevit amb El lleopard; relat que no m'ha acabat de seduir, tot i reconèixer que és un bon producte, propi d'un escriptor de talent acreditat.

Jo Nesbø (Oslo, 1960) és el creador del detectiu Harry Hole que, fins ara, ha protagonitzat una sèrie d'onze novel·les de gènere policíac. El lleopard (Panserhjerte, 2009), cronològicament la vuitena, comença amb l'obligat exili del protagonista a Hong Kong després dels danys col·laterals derivats del seu darrer cas. No trigaran gaire els serveis policials noruecs a reclamar la seva presència ja que comencen a aparèixer cadàvers de manera indiscriminada. A contracor, i perquè el seu pare s'està morint en un hospital d'Oslo, Hole torna al seu país i s'endinsa de ple en una investigació complexa i arriscada que es veu agreujada per les rivalitats i incompetències dels diferents serveis policials noruecs.

Havia rebutjat fer-se càrrec del cas. Tenia el pare a l'hospital. Aquell era l'únic motiu pel qual havia tornat. El que no va dir era que si hagués pogut triar entre saber que el seu pare estava malalt o no, s'hauria estimat més no saber-ho. Perquè no havia tornat per amor. Havia tornat per vergonya.

Ens topem amb un protagonista autodestructiu i carregat de vicis però dotat d'un instint policial extraordinari. L'argument és recargolat, amb múltiples personatges relacionats entre si i amb baules molt febles que es trenquen al primer sotrac. I enmig, potser la part més interessant, l'aflorament continu dels sentiments humans més arquetípics: amor, culpabilitat, revenja que configuren una visió força realista de la societat actual. És un llibre de moments.
   

Aurora boreal

The Time Chasers (Heather Evans Smith, 2009)

Tot i que Henning Mankell es va fer famós a Europa als voltants dels 90, no va ser fins l'any 2009, després de l'èxit aclaparador obtingut per Stieg Larsson amb la seva trilogia Millennium, quan les editorials es van decidir a traduir i publicar una bona mostra de la literatura nòrdica contemporània, dedicant especial atenció a la novel·la negra. D'aquesta manera hem pogut conèixer a autors tan interessants com la sueca Åsa Larsson, el noruec Jo Nesbo, la també sueca Camilla Läckberg o l'islandès Arnaldur Indridason, entre d'altres.

Åsa Larsson va néixer a Kiruna, Suècia, l'any 1966. Va estudiar dret a Uppsala i durant un temps va exercir d'advocada. L'any 2003 va publicar Aurora boreal i va guanyar el premi a la Millor Primera Novel·la. Sang vessada, El camí fosc i Fins que passi la teva fúria també han estat traduïdes al català i publicades per Columna.

Des del punt de vista mediterrani, els països nòrdics són aquelles terres fredes, glaçades, blanques per la neu que estan allà dalt, al nord d’Europa. Terres poblades per gent neta, polida i endreçada, que semblen gaudir d’una bonança econòmica que aquí no tenim i amb una imatge de fred, però també de cívics i pacífics. Res més allunyat de la realitat. Els països nòrdics tenen les majors taxes de delictes per mil habitants de tota la Unió Europea. (Yolanda Aguilar - www.lafinestradigital.com).

Diuen que aquesta novel·la va mantenir despert tota una nit al mateix Stieg Larsson i que aquest fet la va catapultar al capdamunt de la llista dels llibres més venuts. La veritat és que no n'hi ha per tant, simplement es tracta d'una obra policíaca que es llegeix la mar de bé però que no destaca especialment en res. Alguns la consideren una bona obra per llegir al tren o a la platja, d'altres com un sorbet de llimona, d'aquells que refresquen i no enfarfeguen.