Javier Cercas (Ibahernando, Cáceres, 1962) és un escriptor que es va donar a conèixer amb la novel·la Soldados de Salamina (2001), traduïda a més de vint idiomes. L’any 2003, el director David Trueba la va adaptar al cinema obtenint un èxit remarcable. D’entre l’obra de Cercas és convenient destacar: Anatomía de un instante (2009) i Las leyes de la frontera (2012). L’autor també és molt conegut per les seves col·laboracions periodístiques, sobretot al diari madrileny El País.
Seguint la tècnica que va utilitzar Laurent Binet a HHhH, novel·la ressenyada en aquest mateix bloc, Cercas construeix un relat a l’entorn d’Enric Marco, l’impostor, que converteix en el gran protagonista de la narració però que l’obliga a compartir aquesta preeminència amb la descripció detallada del procés de gestació de la pròpia novel·la. D’aquesta manera els capítols dedicats a resoldre els aspectes biogràfics de Marco s’alternen amb els que serveixen per exposar els dubtes, les inquietuds i les reflexions de l’autor durant la llarga etapa creativa; emfatitzant la complexa tasca preparatòria que hagué de seguir abans de començar el redactat definitiu.
Javier Cercas, ho diu repetidament durant tot el text, no vol ni justificar, ni rehabilitar, ni perdonar la impostura d’Enric Marco. Simplement vol entendre-la. Al segon capítol de l’epíleg queda nítidament definida aquesta intenció mitjançant la reproducció d'una conversa essencial que va sostenir amb el seu protagonista:
Jo: Recordes la primera vegada que vam parlar d'aquest llibre, del llibre que escriuré sobre tu? Recordes el que et vaig dir? Et vaig dir que jo no volia rehabilitar-te, ni absoldre't ni condemnar-te, que aquest no és el meu treball ni el treball d'un escriptor, tal com jo ho entenc. Saps quina és la meva feina? Entendre't. (En aquest punt, un gran somriure il·lumina la cara de Marco, i ell murmura, alleujat, allargant molt la «e»: «Bé».) No et confonguis. Enric: entendre't no és justificar-te; entendre't és només entendre't: res més. (Marco assenteix diverses vegades, a poc a poc). Però saps una cosa? Em sembla que començo a entendre't.
Després de comparar l'itinerari creatiu amb el que va seguir Truman Capote per escriure A sang freda, però sense arribar als excessos de l'autor nord-americà, Javier Cercas estableix un paral·lelisme entre la vida d'Alonso Quijano (Don Quijote) i Enric Marco; dos personatges que quan arriben a la maduresa es rebel·len contra la vida rutinària que els envolta i es reinventen per poder gaudir d'una existència més esplendorosa que –malauradament– els conduirà a la desgràcia final.
Coneixedor de la sinopsi argumental, tenia molt interès en saber com se'n sortiria l'autor a l'hora de desenvolupar un episodi tan singular com el que havia protagonitzat aquest extravagant personatge. La veritat és que Cercas ho ha aconseguit, ha estat capaç de fabricar un relat interessantíssim que ens atrapa des de la primera pàgina. És més, si el seu objectiu primordial era entendre l'actitud d'Enric Marco podem assegurar que l'ha assolit plenament doncs –per la meva part– després d'una llarga estona d'amena lectura, també l'he entès.
