La mort i la dolce vita

Una recomanació apareguda a les pàgines literàries d'un diari i l'agradable tast del primer capítol que oferia l'editorial van animar-me a emprendre la lectura d'un llibre d'autor, per a mi, desconegut que prometia molt combinant la novel·la negra amb la Roma dels anys cinquanta i seixanta. El resultat final, emperò, no va correspondre's amb les expectatives generades.

Stephen Gundle, professor d'estudis de cinema i TV de la Universitat de Warwick, és un historiador especialitzat en l'Itàlia moderna. És l'autor de Bellissima: Feminine Beauty and the Idea of Italy, Glamour: A History i Death and the Dolce Vita. Aquesta darrera va ser publicada l'any 2011 per Canongate Books Ltd. i l'any següent, l'editorial Seix Barral la va editar en llengua castellana.

El cadàver de Wilma Montesi, una jove romana de 21 anys, apareix a la platja de Torvaianica —a 38 km. de Roma— el dia 11 d'abril del 1953. Immediatament s'engega una investigació que, per raó dels seus il·lustres implicats, es transforma en un dels escàndols més recordats de la crònica criminal i social italiana dels anys cinquanta. D'entrada els màxims sospitosos són: Ugo Montagna, marquès de San Bartolomeo; Piero Piccioni, fill del ministre d'Afers Exteriors de l'epoca i Giuseppe Montesi, oncle de la víctima. Després d'innombrables investigacions, les més acurades a càrrec de Raffaele Sepe, quatre anys més tard se celebra el judici a Nàpols que acaba amb l'absolució de tots els encausats. Hores d'ara el crim continua sense resoldre's.

Quizás por esta razón el caso Montesi, como sería conocido, tuvo tanta resonancia. Era una historia romana que ofrecía un gran relato para una ciudad que luchaba por encontrar un nuevo sentido para sí misma. El caso sacó a la luz aspectos que afectaban a todos: el lugar que ocupaba la familia, la libertad de la que disfrutaban las mujeres jóvenes y la función del honor. Por no hablar del sexo, las drogas y la corrupción en la alta sociedad. La prensa siguió con avidez los giros que se iban sucediendo y se sirvió de la fascinación causada por el caso entre el público para aumentar su circulación. Al mismo tiempo, también generó una gran preocupación política en la medida que el poderoso Partido Comunista Italiano utilizó el caso para fustigar a la clase dirigente y al Gobierno.

Aprofitant la troballa fortuïta d'una col·lecció de retalls de diaris i revistes que va comprar al mercat de la Porta Portese, tots ells referits a l'assassinat de Wilma Montesi, Stephen Gundle va començar una exhaustiva investigació per actualitzar totes les dades del cas i poder arribar a una conclusió definitiva, cosa que no va aconseguir ja que com esmenta a la pròpia obra: La meva investigació no ha descobert nous sospìtosos ni cap nom que no es coneixés fins ara, relacionats amb la mort de Wilma Montesi. Malgrat tot, i deixant de banda la crònica negra que ocupa bona part de la novel·la, ens hem de fixar en el detallat treball d'observació de la societat italiana recent acabada la II Guerra Mundial i el tristíssim episodi feixista de Benito Mussolini. L'aparició dels nous partits polítics, la Democràcia  Cristiana i el Partit Comunista, els omnipresents tentacles del Vaticà i les diabòliques maniobres de la màfia ajuden a configurar un teixit social en el que els artistes i els burgesos regnaran per damunt de tot, convertint-se en l'ambició i l'anhel de les classes més desfavorides que somnien en atrapar-los.

Evidentment, el títol del llibre fa referència a la famosa pel·lícula de Federico Fellini (La dolce vita, 1960) que també està ambientada a Roma pocs anys després del cas Montesi. Com deia al començament, Gundle no ha pogut satisfer les expectatives inicials i, fins i tot, en alguns passatges sembla que ha de recórrer a farciments del tot innecessaris. Prescindible per redundant.