Sunset Park

És el primer llibre de Paul Auster que llegeixo i no serà l'últim. He quedat enganxat en la seva dúctil teranyina de paraules i he descobert a un autor que, tot i que en tenia múltiples referències, m'ha sorprès agradablement a cada paràgraf. Auster, que va néixer a Newark (Nova Jersey, EUA) l'any 1947, actualment és un dels escriptors nord-americans més destacats, amb una vintena de novel·les publicades. També s'ha dedicat a la poesia i al cinema, com a guionista i també com a director.

Sunset Park, nom d'una barriada del sector oest de Brooklyn, és la història de Miles Heller, un noi de vint-i-vuit anys que va marxar de casa i que ara viu a Florida amb la seva companya de setze anys Pilar Sánchez. Quan és víctima d'un xantatge per part de la germana de Pilar, i tenint en compte que se'l podria acusar de tenir relacions amb una menor, Miles decideix tornar a Nova York i anar-se'n a viure d'okupa en una casa abandonada de Sunset Park, amb el seu amic Bing i amb dues noies més: Ellen i Alice. Serà el moment de reconstruir els ponts trencats amb els seus pares vuit anys enrera.

La novel·la ens enganxa tan bon punt l'encetem amb la curiosa obsessió del protagonista de fotografiar tots aquells objectes que troba dins les vivendes que ha de netejar després d'haver-se produït un desnonament. Un nou tipus de treball originat per la crisi econòmica de la societat nord-americana després de la fallida de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008. Amb les imatges que capta pretèn apropiar-se de l'esperit de les coses abans no desapareguin del tot. Crisi econòmica que novament trobem reflectida en la vida i les circumstàncies personals dels amics de Miles que han de viure il·legalment en una casa abandonada ja que no es poden permetre accedir al mercat legal de la vivenda de compra o de lloguer. Com ara.

Paga poc de lloguer, ja que viu en un pis petit situat en un barri pobre, i més enllà de gastar-se diners en les necessitats més bàsiques, l’únic luxe que es permet és comprar-se llibres, llibres en rústica, sobretot novel·les, novel·les americanes, novel·les angleses, novel·les estrangeres traduïdes, però en el fons els llibres no són tant un luxe com una necessitat, i llegir és una addicció de la qual no es vol curar.

Malgrat un excel·lent treball que s'observa en la disecció dels personatges, tant els principals com els secundaris, el relat incideix en dos dels mons favorits d'Auster: la literatura i el beisbol, ambdos directament relacionats amb el pare d'en Miles que, per cert, és el propietari d'una petita editorial novaiorquesa. També s'esmenta, repetidament, la pel·lícula de William Wyler, Els millors anys de la nostra vida, que serveix per traçar un paral·lelisme entres les dificultats que van haver de patir els soldats nord-americans, després de la II Guerra Mundial, per reincorporar-se a la vida civil amb els problemes que pateix la joventut actual per assegurar-se un futur digne.

Es tracta d'un relat que quan l'acabes no et deixa indiferent, segueixes pensant-hi i t'adones que ha estat una gran obra, d'un excel·lent autor, d'un artesà de la paraula que creu que només l'amor i l'art seran capaços de fer-nos sobreviure davant el caos que ens envolta.