17 de desembre 2012

Invisible

Després del bon sabor de boca que em va deixar Paul Auster amb la seva novel·la Sunset Park vaig submergir-me en la lectura d'Invisible, l'obra immediatament anterior que s'havia publicat l'any 2009. Novament ens trobem davant d'un treball impecablement empaquetat, amb una argumentació que sedueix i amb una estructura original i atrevida. Malgrat tot, considero que el desenllaç de l'obra no s'adiu amb la potència que destil·lava tot el conjunt que el precedia i que generava expectatives més poderoses que no han arribat a quallar.

Invisible és la biografia d'Adam Walker, un jove estudiant de literatura i aprenent de poeta, que l'any 1967 coneix al professor francès Rudolf Born i a la seva seductora parella, encetant-se un triangle pervers que marcarà de per vida al nostre protagonista. La novel·la està estructurada en quatre parts: Primavera que explica l'inici de la relació d'amistat entre Walker i Born fins l'atracament als carrer de Nova York. Estiu, on s'exposen els vincles familiars terriblement trasbalsats per la mort del germà petit. També s'esmenten les relacions incestuoses d'Adam i Gwyn. Tardor, on l'escenari es trasllada a París i es produeix el retrobament d'Adam i Born. La quarta i darrera part serveix per tancar la història, desmentint moltes afirmacions i especificant la vertadera naturalesa de Rudolf Born.

—Em sap greu per ella, Gwyn. No sé quants cops he volgut trucar a casa i dir-li que no passa res, que ja pot parar d'odiar-se, que ja s'ha castigat prou.
—Hauries de fer-ho.
—No vull insultar-la. La llàstima és una emoció horrorosa i inútil —te l'has de guardar per a tu. Si intentes expressar-la, encara és pitjor.

Un dels trets que cal destacar és la combinació de diverses veus narradores que, amb salts en el temps inclosos, enriqueixen la narrativa. Des del narrador extern fins a personatges en primera persona, passant pel dietari de Cécile Juin, Auster utilitza amb mestria una gran quantitat de recursos que denoten domini i diversificacio. Tret del desenllaç final, que francament m'ha decebut, és una gran obra que no es pot deixar passar per alt.