La novel·la és un relat dels més de trenta anys de ferma amistat establerta entre el Kim i la Laura. El primer, fill d'una família de la burgesia barcelonina, propietària d'un hotel de renom i la segona, de classe més humil, natural de Banyoles. L'obra està dividida en tres parts: l'època universitària i d'iniciació (1983), l'edat del vertígen (2000) i la maduresa serena (2016). Tot plegat –reconeix l'autor– responent a la necessitat d'escriure sobre l'amistat, sobre la màgia dels seus lligams invisibles després de la mort d'en Francesc Garriga, el seu amic de l'ànima. Amb Nosaltres dos es planteja una pregunta quimèrica: és possible l'amistat entre un home i una dona?
Mira... Un dia vaig decidir que és millor mirar endavant que cap enrere. No fa mal. I no podem banyar-nos dues vegades al mateix riu. Aquesta és una gran veritat perquè l'aigua que passa sempre és diferent i nosaltres tampoc som els mateixos. Tots creixem, tots madurem, les circumstàncies són canviants i la realitat no és estable.Xavier Bosch és un gran comunicador. Això ja ho havia comprovat quan el seguia a la ràdio i a la televisió. Però ara també he descobert que és un bon escriptor que domina múltiples registres i que és capaç de mantenir-te assegut a la cadira sense poder treure els ulls del llibre. Treballa molt bé l'argumentació general i la desenvolupa amb càlida senzillesa. Això li permet transportar-nos a un estat d'amable placidesa que es desprèn de cada una de les pàgines que conformen la novel·la. Barcelona, Banyoles, Londres i el món hoteler acaben d'arrodonir una obra que et deixa amb un somriure d'orella a orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada