Reflexions sobre cinema

A més de ser un dels cineastes contemporanis més cèlebres que hi ha, Quentin Tarantino és probablement l’espectador de cinema més capaç de contagiar el seu amor pel setè art. Durant anys ha repetit que no estava a punt per escriure llibres sobre pel·lícules. Finalment, ho ha fet, i val a dir que llegint-lo es comprèn profundament per què Tarantino fa el tipus de cinema que fa. Organitzat al voltant de les pel·lícules americanes més importants dels anys setanta (de les més violentes a les més tòrrides), que va veure per primer cop de nen i que ha anat revisitant compulsivament al llarg de la seva vida, aquest llibre és tan intel·lectualment rigorós i perspicaç com divertit i entretingut.
Reflexions sobre cinema és, alhora, crítica cinematogràfica i teoria del cinema, un meravellós reportatge literari i unes memòries excepcionals, a l’altura de clàssics del gènere com Hitchcock i Truffaut o Buñuel.

COMENTARI: Fa trenta anys, el dependent d’un videoclub californià va irrompre en el món del cinema amb una pel·lícula extraordinària, Reservoir Dogs (1992), una orgia de sang i fetge edulcorada amb uns diàlegs memorables. Era Quentin Tarantino i la seva òpera prima, textualment, va arrasar. El món va poder constatar la fulgurant aparició d’un cineasta dotat d’un talent sobrenatural. D’aleshores ençà la seva obra comprèn només nou títols, tos ells de qualitat excelsa. Ara mateix està preparant la desena pel·lícula que, segons explica, serà la darrera i servirà per tancar la seva carrera cinematogràfica.
L’aparició del seu llibre Reflexions sobre el cinema (Columna, 2023) ens permet assistir a un bombardeig incessant de pel·lícules, actors i guionistes que l’autor ha anat digerint des de la seva infància fins al moment actual, des que va començar a anar al cinema amb els seus pares, a set anys, fins avui. Tarantino recorda que els dos primers films que va veure van ser Joe, ciudadano americano i ¿Dónde está papá? al Tiffany Theater de L.A. A partir d’aquí comença una llarguíssima sucessió de títols que va enumerant sense pausa però detenint-se en els onze més significatius: Bullitt, Harry el Brut, Deliverance, La fugida, La organización criminal, Una señorita rebelde, El expreso de Corea, La cuina de l’infern, Fuga de Alcatraz, Porno dur i La casa de los horrores. Cadascun d’ells és analitzat en profunditat, des de tots els punts de vista i, en alguns casos, endinsant-se en els diferents estudis preliminars que els guionistes havien anat preparant abans d’entrar en la versió definitiva. Una demostració impecable del bagatge cinematogràfic adquirit pel director californià durant aquest darrer mig segle.
Aquest llibre ens desvela com Quentin Tarantino va aprendre cinema anant al cinema. És una de les claus de la seva biografia. Des de la seva infància, la televisió i la pantalla gran van ser les millors escoles, ja que el sistema educatiu no motivava una persona com ell. Va deixar aquesta etapa de manera prematura per buscar feina i des d’aquí va poder explorar totes les seves capacitats per arribar a assolir l’estatus actual: ni més ni menys que un dels millors directors de cinema a cavall dels segles XX i XXI.
  

Bona sort

El dia a dia del Cole, el Bart i el Teddy, amics de la infantesa i propietaris de la constructora True Triangle a Wyoming, fa un gir inesperat quan reben la proposta d’una advocada rica i enigmàtica que els demana acabar contra rellotge la construcció d’una casa a la muntanya. Si ho aconsegueixen, rebran una recompensa astronòmica amb què guanyaran més diners dels que mai hagin pogut imaginar. Tot i la perspectiva d’un hivern dur i gèlid, els protagonistes estaran disposats a fer qualsevol cosa per obtenir l’èxit, posant en perill, fins i tot, l’amistat i la família. Però, què s’amaga al darrere d’aquest encàrrec misteriós? Quins motius té la dona per exigir aquest termini gairebé impossible?
Nickolas Butler indaga en l’ànima dels personatges i ens mostra com l’ambició i la cobdícia poden fer trontollar l’equilibri assolit al llarg de tota una vida.

COMENTARI: D'aquesta original i extensa novel·la jo en destacaria la prosa potent, austera i de ritme endimoniat que t'obliga a passar pàgines com si s'hagués d'acabar el món i et sorprèn exercitant la valuosa pràctica de la velocitat lectora, sense haver de recórrer a estratègies dubtoses, com la lectura en diagonal. Nickolas Butler aconsegueix un producte plenament addictiu que t'impulsa a reprendre a l'instant tots aquells capítols que havies interromput després d'una obligada pausa temporal.
Segurament el títol fa referència a l'enorme possibilitat que, d'una manera inesperada, s'ofereix als tres protagonistes perquè puguin liquidar tots els seus deutes, tant econòmics com morals; malgrat tot, el preu que hauran de pagar serà excessiu i farà trontollar tota la seva experiència existencial.
El talent de l'autor es demostra amb un acurat disseny dels personatges, tant dels protagonistes com dels secundaris i en la descripció d'un paratge natural idíl·lic que ens provoca salivera només d'anar-lo imaginant.
En quatre paraules, una novel·la extraordinària que demostra com es pot assolir l'excel·lència, sense artificis, sense paraules sobreres i amb un punt d'imaginació apartat de les temàtiques més convencionals.
   

Demà, i demà, i demà

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

COMENTARI:  Veient el llarg  reguitzell d’entusiastes recomanacions, la tria d’aquest llibre ha estat fàcil. Diuen que s’ha convertit en un best-seller gràcies al boca-orella. A més, la majoria dels lectors coincidien en assenyalar que no entenien res del món dels videojocs, però que el llibre es podia seguir sense problema. En llegir això jo vaig pensar que, per a mi, era el llibre perfecte perquè he estat sempre un amant incondicional dels videojocs els quals m’han fet passar moltíssimes estones entretingudament divertides. Això m’ha permès encarar una llarga lectura, més de cinc-centes pàgines, amb optimisme i, la veritat, no m’ha decebut en absolut.
Els protagonistes de la història són dos joves propietaris d’una empresa de creació de videojocs i, per això, bona part de la novel·la se centra en la creació, producció, distribució i promoció d’aquests productes lúdics. Una llarga trajectòria que comença amb la idea original, l’elaboració del guió, la creació del motor del joc, el disseny de personatges i d’escenaris, l’animació i els ajustaments finals. Un camí llarg i costós que posa a prova l’estabilitat emocional de la parella protagonista. Malgrat la llarga desfilada dels títols històrics més destacats que apareixen a moltes pàgines, qualsevol lector pot seguir l’obra sense por a perdre’s.
El Demà, i demà, i demà que dona títol a aquest llibre es refereix al plantejament infinit d’aquesta mena de jocs. Sempre que acabes la partida, sense arribar el final, pots recuperar el darrer tram salvat i tornar-ho a intentar. Com en les antigues maquinetes dels bars, que obrien amb moltes vides i que podies anar esgotant a mesura que t’entrebancaves, fins que al final de tot no et quedava cap més remei que dipositar-hi una moneda més. L’autora traça un paral·lelisme amb aquestes múltiples possibilitats que et dona el món virtual i que, malauradament, no corresponen amb  el món real on el nombre de vides està del tot acotat.
És un exemple de literatura fresca, agradable, moderna. Molt ben escrita, plagada de diàlegs espontanis que vessen sinceritat. Un llibre per identificar-te amb els protagonistes i fer-los teus durant la llarga estona que ens ocupa la seva lectura. Senzillament, un plaer.
  

L'hivern del Sr. Jeroni

Una novel·la que tracta sense dramatisme temes profunds i importants com el dol, la solitud i l’acceptació de la vellesa. També eixampla els límits de la família tradicional.
Des que va morir la Francesca, la seva dona, el senyor Jeroni viu tot sol... Bé, tot sol del tot, no: l’ajuda en Vladimir, un robot molt servicial i, a vegades, una mica impertinent. Una de les poques alegries que li queden al senyor Jeroni és el seu net Boi, a qui intenta transmetre la passió pels rellotges. Però un incident a la casa del davant alterarà la seva rutina d’una manera que no s’hauria pogut imaginar.
A vegades, no ho podem controlar tot. I a vegades, és llavors quan la vida ens sorprèn.
Guanyadora del Premi Llibreter 2022 en la categoria de LIJ en català.

COMENTARI: És evident que la LIJ està subvalorada i no gaudeix de la mateixa consideració que té la literatura per adults. Gairebé mai s'analitzen en profunditat llibres per nens o joves, ni tan sols en algunes publicacions especialitzades on podem trobar algunes crítiques simplement informatives i vagament laudatòries. Penso que es tracta d'una solemne errada, ja que la literatura infantil i juvenil forma part d'aquest immens bloc que podem catalogar com a literatura, sense adjectius.
És necessari recórrer a la LIJ si volem disposar de bones eines que permetin inculcar els hàbits lectors als més menuts. Cal conèixer el que ens ofereix el mercat literari per seleccionar bé els continguts i poder destinar el material més adient a cada tipologia de lector, coneixent els interessos i motivacions de cadascun i aportant la millor tria possible. Afortunadament, les possibilitats són immenses, però el procés d'elecció necessita els seus temps per poder abastar l'àmplia oferta sense deixar-nos pel camí les engrunes més decissives.
La LIJ és una lleial representant d'aquest tipus de relat, curt, directe i planer que admiro cada dia més. Una feina que no és gens fàcil i que ens obliga a seguir un procés de formació que es fonamenta amb la lectura d'aquests tipus de textos. Sempre tenint en compte que l'objectiu final serà poder llegir i escriure amb una major precisió.
 

Dràcula

El jove advocat Jonathan Harker viatja a Transsilvània per tractar amb el comte Dràcula els aspectes legals de la compra d’uns quants immobles de Londres en què ell ha actuat com a representant de l’aristòcrata. En arribar al seu castell comença a notar detalls molt estranys, tant en l’amfitrió com en l’edifici, que desperten les seves sospites... i no triga gaire a adonar-se que ell ja no és un hoste sinó un ostatge en el castell en ruïnes i envoltat de llops del comte. Conscient que corre perill, avisa per carta la seva promesa, la Mina que s’ha quedat a Anglaterra en companyia de la seva millor amiga, la bellíssima i seductora Lucy.
Dràcula és una obra mestra de la literatura de terror, un clàssic que fixa les bases del gènere de vampirs, presentant uns personatges tan inoblidables com el mateix comte Dràcula o el caçador de vampirs per excel·lència, el professor Van Helsing.
Oscar Wilde la va definir com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps.

COMENTARI: Em va passar amb Moby Dick. M'esperava una senzilla novel·la d'aventures i em vaig trobar amb una autèntica obra mestra. Ara m'ha tornat a passar amb Dràcula. També m'esperava un relat de terror que havia estat versionat de mil maneres diferents i que va assolir el zenit amb la pel·lícula de Coppola, la qual afegia al títol el nom de l'autor, potser per certificar la fidelitat a l'original. Malgrat tot, el llibre és una altra cosa: una magna obra que ultrapassa qualsevol versió coneguda i que, amb el pas del temps, s'ha convertit en una autèntica referència dins la panoràmica de la literatura gòtica universal.
L'obra, molt ben escrita com diria Oscar Wilde, està plantejada com una novel·la epistolar mitjançant una sèrie de cartes creuades dels personatges i les cròniques dels seus diaris personals. Tot plegat destil·la una qualitat literària i una habilitat narrativa que agafen per sorpresa als lectors més exigents. En aquest cas cal repetir el qualificatiu emprat anteriorment, ja que novament ens trobem davant d'una autèntica obra mestra.
Dràcula narra una història que molts no coneixíem de la lectura directa sinó de referències. Ara és una bona ocasió per esmenar l'errada i gaudir d'aquesta magnífica publicació de Viena edicions, amb una impecable traducció d'en Xavier Zambrano.
 

Els detalls

Una celebrity que va escriure una carta, una companya de pis que va desaparèixer del mapa, un amor sense futur i una quarta persona amb un passat difícil són evocats del passat, per una dona febrosa. I amb aquests quatre retrats que en fa, es revelen fragments d’una vida, la seva, construïda només amb els detalls. En aquest llibre breu i delicat, la prosa hipersensible de Genberg vehicula una riquesa d’observacions increïble, i en acabar-la ens fa la impressió d'haver conegut veritablement una vida, que revela un retrat íntim i existencial del que significa ser humà. Amb reminiscències d’Annie Ernaux, Claudia Durastanti, Lucia Berlin i Rachel Cusk, Els detalls és una joia de pura literatura.

COMENTARI: El retrat de quatre persones importants de la seva vida configura aquesta breu narració construïda, com el títol indica, a base de detalls. L'autora, Ia Genberg, rememora la casualitat d'agafar un llibre amb una dedicatòria d'una dona molt estimada vint-i-cinc anys enrere, així com les ganes que la van impulsar a escriure una història a la qual els detalls li donessin tot el sentit, creient com creu que aquestes nimieses donen pistes, són la clau, són el que recordes.
Genberg té clar que, com a autora, li interessa molt la memòria, perquè personalment no m'arrossego donant voltes a un record, a un detall, soc a l'aquí i a l'ara, però, insisteix, com a autora la memòria és molt valuosa perquè hi pots jugar, fer el que et plagui, sigui cert o no, però explica alguna cosa, una sensació del que has viscut, que vas tenir aquesta vida.
  

La casa dels caps de setmana

La casa dels caps de setmana era la il·lusió de l’Oriol i l’Anna: un espai idíl·lic, perfecte perquè la nena, la Blanca —i anys a venir les netes Sara i Carla— juguessin al bosc, es fessin grans, descobrissin el món. I ho ha estat... gairebé sempre. Perquè la casa també és un lloc d’ombres que s’acumulen lentament. L’escenari d’uns fets silenciosos, callats, que al llarg dels anys van viciant l’atmosfera de la vida familiar, convertits en una presència sòrdida indefugible que ho tenyeix tot, una pressió creixent que sembla exigir alguna mena de resposta, un alliberament.
Guanyadora del Premi Just M. Casero, Marta Pasqual dona veu a tots els protagonistes per bastir una intensa novel·la coral. Una narració esplèndida que sap trobar el grau just de distància i sensibilitat i que explica el que passa, el que es calla i allò a què se sobreviu.

COMENTARI: Es tracta d'una curta novel·la coral, dividida en setanta-dos capítols, que descriu una vida aparentment feliç de tres generacions d'una família durant l'època monopolitzada per la febre de les segones residències. La felicitat, la bona relació familiar i l'esplendorós contacte amb la naturalesa es veu enterbolit pels depravats comportaments humans que l'entorn familiar amaga per por o covardia. Han de ser els més joves els que desemmascarin al monstre per poder sobreviure a la crueltat. D'aquest relat en destacaria l'ús del mot enaigar que recordo haver usat anys enrere amb certa freqüència i al que darrerament –per desús– li havia perdut la pista.
 

Hollywood Babilonia

Benvinguts siguin a Hollywood! A l'autèntic! Al veritable! A l'únic! Mai fins ara no s'havia exhibit amb tanta cruesa la realitat que amaga la façana d'aquesta fàbrica de somnis. Gràcies a l'audàcia del cineasta Kenneth Anger, aquest llibre ens portarà de passeig pel Bulevard dels Somnis Truncats, on es donen cita deesses del sexe, starlets, ídols de matinès, magnats de la màfia i altres aristocràcies, protagonistes tots ells d'escàndols que, per més de vuit dècades, estremen el món sencer: per exemple, la tèrbola mort del drogoaddicte Wallace Reid, la nimfomania de Clara Bow, la bisexualitat de la Dietrich, l'assassinat de l'amant de Lana Turner comès per la filla d'aquesta, les estranyes orgies de von Stroheim, les bogeries amoroses de Valentino... Publicat per primera vegada a França, el 1959. Hollywood Babilonia, amb la seva atzarosa història de prohibicions i pirateria, ha passat finalment a ser avui un llibre gairebé llegendari.

COMENTARI: Vaig veure Babylon, la pel·lícula de Damien Chazelle amb Brad Pitt i Margot Robbie, inspirada en el llibre Hollywood Babilonia que va escriure Kenneth Anger fa més de seixanta anys. Penso que era un bon moment per recuperar la lectura pendent d'una obra que havia provocat un notable terrabastall des del mateix instant de la seva publicació.
El llibre és un recorregut pel Hollywood entre els anys 20 i 60 del segle passat i recull tant els moments més gloriosos com els més menyspreables, amb la vida enlluernadora dels artistes de l'època acompanyada per les misèries consubstancials a les seves irreflexives activitats, Així hi trobem referències a Roscoe "Fatty" Arbuckle, Charlie Chaplin, Rodolfo Valentino, Erich Von Stroheim, Clara Bow, Buster Keaton, Mae West, Mary Astor, Errol Flynn i Lana Turner, entre altres.
L'aparició del cinema sonor va provocar la primera de les grans catàstrofes que va deixar a molts artistes sense feina i que, juntament amb el crac del 1929, va posar a la indústria cinematogràfica entre les cordes. Finalment, amb el pas del temps, es va anar refent i va poder recuperar part de la seva antiga esplendor, això sí, amb una llarga successió de suïcidis que venien a posar en relleu la part fosca de condició humana.
En resum, un llibre que no m'ha aportat cap novetat. Més o menys tots som conscients dels estralls de la fama i dels seus dramàtics resultats. Només ens permet conèixer una munió de detalls més apropiats per confeccionar una topografia de les desgràcies que per assolir una plaent lectura.
                

Els pecats de la xona

Catalanes, el vostre dia a dia amb les criatures, els amants, les parelles, la feina, la declaració de la renda i els grups de WhatsApp se us fan una muntanya mes alta que la de Montserrat? Aquest es el llibre definitiu per expiar els vostres pecats amb humor i alegria!
«Nosaltres no volem horaris fixos, volem papallonejar, moure'ns amunt i avall. No volem que ens lliguin a una cadira durant vuit hores sense aixecar els ulls de l'ordinador. Nosaltres volem un país, un epígraf, un amant de metre noranta i una feina on anar a lluir els nostres cervells i la nostra darrera compra d'armari».

COMENTARI: Amb un títol extremadament divertit i llaminer, aquesta obra va recorrent els dotze mesos de l'any amb quatre centres d'interès per mesada: el carnaval, les festes infantils, Sant Jordi, les exparelles, les fugides amb amigues, halloween i la taula de Nadal, entre altres. Tot plegat conforma un total de quaranta-vuit nuclis de referència que són desenvolupats des d'un punt de vista femení, feminista, crític i sarcàstic que ens obliga a llegir-los amb un somriure permanent.
Les dues autores, autònomes de més de quaranta anys amb parella i criatures, ens regalen una crònica d'un dia a dia agredolç convertit en un fidel reflexe dels neguits i anhels de part de la societat contemporània, conformant una crítica punyent d'una realitat manifestament millorable.
   

Kennedyana

Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Arriben als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidència del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. La protagonitzen assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Se succeeixen els magnicidis i els accidents d’avió, els adulteris i les amenaces de guerra, les conspiracions i les fatalitats. Les seqüeles no es resolen, sinó que es multipliquen en subtrames plenes de tombarelles argumentals.
Vicenç Pagès Jordà ens guia en unes vides que superen qualsevol ficció, i que instauren nous paradigmes en novel·les, sèries i pel·lícules.

COMENTARI: Em fa una mica de vergonya haver de reconèixer que, abans de Kennedyana, no havia llegit cap llibre de Vicenç Pagès Jordà. Evidentment, sabia que era un dels millors autors de la literatura contemporània i havia seguit diversos articles que anava publicant a la premsa catalana, especialment al Punt Avui. Atenint-me a una recomanació, vaig estar a punt de llegir Els jugadors de whist. Vaig tenir el llibre entre les mans i vaig llegir les primeres pàgines, però altres lectures que seguia en paral·lel em van impedir poder-lo culminar. Ara, sorprès i trasbalsat per la seva prematura mort i per la publicació de la seva obra pòstuma, m’hi he immergit de valent i he pogut constatar que es tracta d’un extraordinari escriptor.
La fascinació que sentia l’autor per la família Kennedy, fascinació compartida per mig món i que jo mateix he sentit dins meu gairebé tota la meva vida, ha propiciat la lectura d’aquesta obra de difícil classificació. Encara tinc ben present en el record que quan vaig viatjar a Washington la visita al cementiri d’Arlington era un objectiu prioritari per retre tribut personal a John i Robert Kennedy, enterrats en aquell petit turonet a sota d’una flama eterna. No he estat mai a Dallas, però si algun dia m’hi acosto, la visita a la Dealey Plaza i al The Sixt Floor Museum també seran objectius prioritaris.
Kennedyana gira al voltant de la família Kennedy com a protagonista principal, però també amb una llarga corrua de secundaris que resulten imprescindibles pel seguiment del relat, entre ells Lee Harvey Oswald, el magnicida que va ser assassinat dos dies més tard. El relat és una riquíssima successió de citacions de llibres i de pel·lícules que serveixen per demostrar l’impecable treball de documentació que havia recopilat l’autor i la ingent quantitat de literatura audiovisual i escrita que havia desenrotllat –i desenrotlla– el fenomen Kennedy.
Imprescindible destacar la prodigiosa arquitectura d’aquest text que Vicenç Pagès ha sabut construir d’una manera eficientment poderosa envers l’immensa allau de dades que podrien confondre i despistar a qualsevol autor. El resultat és una obra exageradament addictiva que desprèn un domini literari capaç d’enlluernar als lectors més exigents. Una autèntica obra d’art.