Kennedyana

Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Arriben als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidència del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. La protagonitzen assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Se succeeixen els magnicidis i els accidents d’avió, els adulteris i les amenaces de guerra, les conspiracions i les fatalitats. Les seqüeles no es resolen, sinó que es multipliquen en subtrames plenes de tombarelles argumentals.
Vicenç Pagès Jordà ens guia en unes vides que superen qualsevol ficció, i que instauren nous paradigmes en novel·les, sèries i pel·lícules.

COMENTARI: Em fa una mica de vergonya haver de reconèixer que, abans de Kennedyana, no havia llegit cap llibre de Vicenç Pagès Jordà. Evidentment, sabia que era un dels millors autors de la literatura contemporània i havia seguit diversos articles que anava publicant a la premsa catalana, especialment al Punt Avui. Atenint-me a una recomanació, vaig estar a punt de llegir Els jugadors de whist. Vaig tenir el llibre entre les mans i vaig llegir les primeres pàgines, però altres lectures que seguia en paral·lel em van impedir poder-lo culminar. Ara, sorprès i trasbalsat per la seva prematura mort i per la publicació de la seva obra pòstuma, m’hi he immergit de valent i he pogut constatar que es tracta d’un extraordinari escriptor.
La fascinació que sentia l’autor per la família Kennedy, fascinació compartida per mig món i que jo mateix he sentit dins meu gairebé tota la meva vida, ha propiciat la lectura d’aquesta obra de difícil classificació. Encara tinc ben present en el record que quan vaig viatjar a Washington la visita al cementiri d’Arlington era un objectiu prioritari per retre tribut personal a John i Robert Kennedy, enterrats en aquell petit turonet a sota d’una flama eterna. No he estat mai a Dallas, però si algun dia m’hi acosto, la visita a la Dealey Plaza i al The Sixt Floor Museum també seran objectius prioritaris.
Kennedyana gira al voltant de la família Kennedy com a protagonista principal, però també amb una llarga corrua de secundaris que resulten imprescindibles pel seguiment del relat, entre ells Lee Harvey Oswald, el magnicida que va ser assassinat dos dies més tard. El relat és una riquíssima successió de citacions de llibres i de pel·lícules que serveixen per demostrar l’impecable treball de documentació que havia recopilat l’autor i la ingent quantitat de literatura audiovisual i escrita que havia desenrotllat –i desenrotlla– el fenomen Kennedy.
Imprescindible destacar la prodigiosa arquitectura d’aquest text que Vicenç Pagès ha sabut construir d’una manera eficientment poderosa envers l’immensa allau de dades que podrien confondre i despistar a qualsevol autor. El resultat és una obra exageradament addictiva que desprèn un domini literari capaç d’enlluernar als lectors més exigents. Una autèntica obra d’art.