Contes bruts

Contes bruts és un recull de relats amb un llenguatge natural i directe que es mou dins el realisme brut. En aquests contes trobareu com a protagonistes un catàleg de desgraciats i perdedors que apareixen en algun moment lamentable de les seves vides. Aquest recull de contes és una crítica social que retrata la condició humana en els seus racons més marginals. Drogues, dependències emocionals, relacions familiars tempestuoses, alcoholisme, salut mental, analfabets emocionals, etc. Situacions extremes i morboses que provoquen la reflexió i exploren els límits de la moralitat. Històries que es desenvolupen de forma crua i sobtada, sense avisar, perquè així és com passa a la vida real.

COMENTARI: L'artesenc Lluís Riera debuta en el món literari amb la publicació de vint-i-un contes curts que configuren el llibre que ha titulat Contes bruts. Són històries de perdedors que la vida ha maltractat implacablement i els ha fet caure al fons d'un abisme que només saben combatre immersos en el parany de les addiccions. Temàtiques que beuen en les mateixes fonts d'autors tan reconeguts com Bukowski, Palahniuk o Fante. Tot construït mitjançant un llenguatge natural, planer, sense floritures que sol rebre l'acompanyament de nombroses referències musicals i amb escenaris manllevats dels indrets propis de la seva joventut: Artés, l'escorxador d'Avinyó, el pàrquing de cites amoroses, la famosa "P" com li diuen els veïns amb una barreja de curiositat i sornegueria.
Salvant les distàncies, el llibre m'ha traslladat al recull de tretze contes que va publicar Jaume Cabré anys enrere i que es titulava Quan arriba la penombra, una obra que s'endinsa en els racons més foscos de la condició humana, on la mort juga un paper protagonista. Tant Cabré com Riera demostren que la bona literatura pot amb tot i que les temàtiques més fosques i esquinçadores, si estan degudament condimentades, també ens poden aportar moments de placidesa lectora.