Sortir a robar cavalls

Narrada en primera persona per un home de setanta anys, Sortir a robar cavalls rememora un estiu d’infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen en els seus jocs secrets els conflictes dels adults en un poble a Noruega. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d’uns fets plens de guerra i d’amor, fan d’aquesta novel·la una obra màgica en què cada episodi es transforma en cosa viscuda.

COMENTARI: Aquesta poètica obra de Per Petterson em va remetre, salvant les distàncies, a A dalt tot està tranquil, l’excel·lent obra de Gebrand Bakker, on l’aillament i la solitud es converteixen en vertaders protagonistes. Tots dos casos configuren paratges plens de vides que hom podria arribar a reinterpretar i confondre.
A Sortir a robar cavalls en Trond, un home de seixanta-set anys, es reclou en una allunyada cabana a la muntanya a la recerca d’una solitud vital que només resta interrompuda pel seu veí, Lars, un antic conegut que li provoca rememorar un passat de cinquanta anys enrere. D’aquesta manera, l’obra va cavalcant entre el 1999 i el 1948 per traçar  un intens paral·lelisme presidit per un persistent sentiment de sublimació davant la potent i carismàtica figura paterna. Episodis com la minuciosa descripció de la tala d’arbres i el llançament al riu per traginar-los a la serradora constitueixen els fragments més rics i empàtics d’un relat on l’esforç comunitari de tres persones arriba a assolir excel·lències èpiques. La natura també intervé com un personatge més i les descripcions sobre la vegetació, els animals, el vent, la neu, la pluja, el bosc i el riu es converteixen en admirats mecanismes de rellotgeria literària.