Cinc són els principals protagonistes; el matrimoni format per Georges i la seva esposa de nom canviant, el fill, el senador Cràpula i la grua Superflua. La cançó de Nina Simone, Mr.Bojangles, omnipresent a tot el relat, és la que dóna títol al llibre.
Al cotxe, de camí cap a casa, l'alegria era desaforada. El pare tocava el tam-tam sobre el volant mentre cantava, la mare apluaidoa rient i jo em mirava l'escena fregant-me les temples, que em bategaven amb força. Un cop deixat enrere el barri de la clínica, el pare va fer ziga-zagues pel camí, fent diverses voltes a les rotondes i tocant el clàxon. Jo relliscava pels seients del darrere com un sac de patates. No sabíem ni el que fèiem. Quan vam ser a casa, el pare va treure el xampany de la nevera i el va destapar sacsejant-lo amb força per regar-ho tot. La mare va dir que aquell pis era gairebé igual de depriment que la clínica, però vaja, més bufó. I, mentre amanyagava el cap de la Senyoreta, que inflava el coll, ens va explicar la continuació del seu pla fent diversos santhilaris per asserenar-se.Sempre m'ha costat gaudir amb la novel·la humorística que considero un dels gèneres de major complexitat, només a l'abast dels escriptors més ben dotats. Esperant mister Bojangles combina l'humor amb el surrealisme, barreja letal que posa a prova l'interès narratiu del relat i que pot provocar reaccions antagòniques, majorment contraposades. A França va obtenir un èxit apoteòsic, a casa nostra s'ha d'anar veient; a mi, m'ha costat acabar-la.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada