En manos de las furias

Tot i que l'autora ja era força coneguda, En manos de las furias (Fates and Furies, 2015) va saltar a la fama quan el president Obama va manifestar que, per ell, era el millor llibre del 2015. Aleshores es van disparar les vendes  i es va convertir en un autèntic best-seller. Abans d'això ja havia estat nominat al 2015 National Book Award for Fiction i Amazon l'havia considerat, també, el millor llibre de l'any.

És la tercera novel·la de Lauren Groff (Cooperstown, Nova York, 1978). L'any 2008 havia publicat The Monsters of Templeton, que va ser inclosa pel diari The New York Times a la llista de best-sellers i que fou objecte d'una entusiasta rebuda per part de Stephen King. L'any 2012 va publicar la seva segona novel·la, Arcadia. També és autora d'un bon grapat de relats breus d'indubtable qualitat literària.

En manos de las furias és la crònica del matrimoni format per Lotto i Mathilde. La narració està dividida en dues parts que fan avançar la història des de punts de vista contraposats: el de ric i atractiu Lancelot (Lotto) i el de la seva companya, molt menys afortunada. Després d'un primer tram força planer, la segona part de la novel·la torna a demostrar-nos com les coses, moltes vegades, no són com les intuíem.

Le habría gustado adentrarse más en ella, sentarse en la cavidad de su hueso lagrimal y montarlo tomando la forma de un humanoide diminuto, igual que un vaquero en un rodeo, comprender qué pensaba Mathilde. Uf, pero sería redundante. La tranquila intimidad diaria ya se lo había enseñado. La paradoja del matrimonio: nunca puedes conocer por completo a alguien; aunque conoces por completo a alguien. Percibió las palabras que componían los chistes que Mathilde estab a punto de contar, notó la piel de gallina en sus antebrazos cuando le entraba frío.

Respecto molt els consells de Barack Obama, es tracta  d'un lector empedreït i els seus arguments són sòlids i ben raonats, però jo discrepo sobre aquesta obra. Penso que ens trobem davant d'un bon treball però que no reuneix les qualitats literàries necessàries per assolir una tan alta qualificació. Penso que el 2015 va produir obres millors.

La temàtica en si, la disecció d'un matrimoni amb sorpreses afegides, no suposa cap innovació argumental destacable, ans el contrari, en determinats moments ens apareix la sensació del déjà vu. Alguns lectors parlen d'un relat que enganxa fins l'extrem de no poder parar de llegir. A mi m'ha passat el contrari, l'he acabada sense sofriment però també sense massa motius per continuar-la d'una manera ininterrompuda. En aquest cas, discrepar del president dels EUA també suposa ser valent.