28 d’agost 2016

L'historiador (relectura)

Fa mes de tres anys, febrer del 2013, vaig llegir per primera vegada aquesta novel·la d'Elizabeth Kostova. Tal com vaig escriure en aquest mateix bloc, em va semblar que era un producte d'encàrrec que volia aprofitar-se dels vents mediàtics favorables que arreu s'havien creat després de l'èxit apoteòsic d'El Codi da Vinci, de Dan Brown. 

Ara n'he fet una segona lectura ja que, deixant de banda la trama argumental, volia fixar-me especialment en tots aquells aspectes històrics que també refereix; alguns superficialment però d'altres amb major profunditat.

Tot i no ser, ni de bon tros, un rigorós compendi d'història, el treball de Kostova és molt vàlid per entendre, d'una manera directa i sense subterfugis, alguns dels paratges més foscos de l'Edat Mitjana als Carpats i amb el xoc de civilitzacions d'aquests territoris amb l'imperi otomà d'Orient. Donant el paper de protagonista suprem a Vlad Țepeș, Vlad III l'Empalador o Vlad Dràcula. Un personatge que només recordem per les llegendes de l'antigor i que Bram Stoker va popularitzar a través de Dràcula, la seva obra més famosa.

El cos central d'aquest text està ocupat per la recerca de la tomba d'en Dràcula. La llegenda la situa en el monestir del llac Snagov (Romania) però les excavacions arqueològiques del segle passat ho van descartar ja que allí només s'hi van trobar ossos d'animals. Segons sembla, l'abat del monestir no volia tenir a prop un personatge tan sinistre i va ordenar traslladar-lo. Segons la ficció, va ser enterrat més tard a Sveti Giorgi (Bulgària) i, un cop descobert, al monestir de Sant Mateu dels Pirineus, a prop de Vernet (Catalunya Nord). Cal dir que aquests dos darrers indrets són ficticis, fruit de la imaginació de l'autora.

Per altra banda, convé afirmar que el llibre es deixa llegir amb molta amenitat i les seves 700 pàgines no són obstacle per gaudir d'una lectura fluïda i interessant. No queda més remei, ara sí, d'endinsar-se en la biografia seriosa i rigorosa d'aquest personatge carismàtic de la Valàquia del segle XV per continuar un centre d'interès que, en aquest cas,  s'enceta amb L'historiador.