Durant tota la seva convulsa vida Lucia Berlin només va escriure setanta-set relats. Manual per a dones de fer feines és un recull dels quaranta-tres millors segons el criteri de l'editor Stephen Emerson. D'innegable contingut autobiogràfic, l'autora reflecteix els aspectes més sòrdids de la seva existència amb autenticitat i esperança; dedicant moltes pàgines a la xacra de l'alcoholisme que tant l'afectava a ella com a la seva família. També conté una rigorosa descripció social i paisatgística del sud-oest dels EUA, sobretot de les àrees més empobrides.
En la nit fosca i profunda de l'ànima les botigues de begudes alcohòliques i els bars estan tancats. Va allargar un braç sota el matalàs: l'ampolla de vodka estava buida. Va baixar del llit i es va posar dreta. Tremolava tant que es ha haver d'asseure a terra. Hiperventilava. Si no feia un trago començaria a delirar o tindria un atac.Fins ara, els Premis Llibreter coincidien completament amb els meus gustos. Moltes vegades triava a cegues qualsevol llibre que hagués obtingut aquest guardó i la satisfacció era immediata. Però això no ha passat amb l'obra de la Lucia Berlin que, tot i reconeixent la seva qualitat de gamma alta, no m'ha arribat a engrescar tal com hauria estat previsible. Potser l'excessiva quantitat de relats seleccionats ha provocat una sèrie de repeticions que han derivat en un conjunt massa heterogeni, ple de fragments extraordinaris envoltats per paratges de menor qualitat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada