20 de setembre 2016

Mi traidor

L'any 2008 el periodista i escriptor francès Sorj Chalandon va publicar Mi traidor (Mon traître) que explicava l'atracció hipnòtica que sentia per Irlanda un luthier francès que va arribar a establir relacions amistoses molt intenses amb un alt dirigent del moviment republicà d'Irlanda del Nord que havia traït la seva causa durant més de vint anys. Tot i que en la novel·la apareix amb el nom de Tyrone Meehan, el personatge real era Denis Donaldson, un destacat dirigent de l'IRA i bon amic de Sorj Chalandon. Tres anys més tard, l'autor va publicar Retorn a Killybegs (Retour à Killybegs, 2011) que repeteix la mateixa història però aquest cop des del punt de vista del propi traïdor, tal com vam escriure en el comentari del dia 16 de juliol del 2014 en aquest mateix bloc.

Mi traidor descriu el procés d'enamorament d'un artesà francès per l'Illa Maragda i especialment per la ciutat de Belfast, on estableix una profunda amistat amb dos importants lluitadors del moviment republicà: Jim O'Leary i Tyrone Meehan. Això permet al nostre protagonista poder seguir des de primera línia els dramàtics esdeveniments (The Troubles) que es van desenvolupar a Irlanda del Nord durant les darreres dècades del segle XX, amb una ciutat ocupada militarment on els enfrontaments armats eren el pa de cada dia. Chalandon incideix en la dura repressió perpetrada pels anglesos que va derivar en una llarga sèrie de vagues de fam mortals encapçalades per la mítica figura de Bobby Sands. Finalment, quan es va imposar la treva, es va descobrir que Meehan era un traïdor i que havia passat informació als anglesos durant més de vint anys.
Le dije que no. Miraba cómo los soldados nos miraban. Eran jóvenes. Estaban tensos. Caminaban sin decir una palabra. Una radio oculta hacía ruido. Jim iba dando tumbos. Cathy se ponia bien el zapato. Todo estaba en silencio, el club estaba lejos, las ventanas, desiertas. Por la avenida, los últimos taxis negros circulaban lentamente. Algunos gritos aquí y allá, algunos clamores de borrachera. El viento. Una gaviota llegada desde el puerto. El anaranjado de las farolas [...]
Sorj Chalandon havia estat corresponsal del diari Libération a Irlanda del Nord durant molts anys i sap del que parla. La novel·la es converteix en un extens reportatge sobre uns fets transcendentals que van cridar l'atenció d'Europa durant un bon grapat d'anys. Malgrat tot, l'autor també incideix de ple en les relacions personals dels protagonistes que, en últim terme, mostren la impotència a l'hora de saber contraposar l'ignominiós acte de traïdoria amb el llarg i sincer període d'amistat personal. No devia quedar del tot convençut Chalandon amb aquesta obra quan, tres anys després, la va tornar a reinterpretar des d'un altre punt de vista.