Canta Irlanda

Em va agradar tant Un otoño romano de Javier Reverte que no he pogut evitar triar una nova lectura del mateix autor amb poques setmanes de diferència. Més a més, aquesta vegada el dedica a un dels meus països preferits, Irlanda.

Canta Irlanda havia d'haver sorgit d'un viatge que hi va fer l'autor l'any 2004 però que, per diverses circumstàncies, no va reeixir. Vuit anys més tard, el 2012, Javier Reverte va tornar a la illa maragda, es va instal·lar a Westport i va començar a passar en net els quaderns de notes que havia pres anys enrere.

Ens trobem davant d'un esplèndid llibre de viatges elaborat amb absolut mestratge. L'estimació que sent l'autor pel país i la seva gent es fa evident en cadascuna de les frases que conformen la dotzena de capítols i que arriben al lector amb una potència extraordinària.

Hoy ya me aburren mucho las piedras, mi verdadero placer está en viajar para luego escribir. Me gusta viajar con los mitos en la cabeza, ya sean literarios, cinematográficos o musicales… Conrad está asociado al Congo, Joyce a Dublín. El origen de este libro es fundamentalmente literario y musical, de ahí el título. Irlanda es un país muy relacionado con la música, donde la gente se reúne en los bares para tocar y compartir la alegría de cantar. De hecho, en la bandera de Irlanda no hay ni escudos ni animales; solo hay una lira, algo coherente con su identidad musical. Quería recuperar los mitos del alma irlandesa que enriquecen su literatura y su música.

Gran part del llibre està dedicat a difondre la vida dels gran herois irlandesos com els escriptors James Joyce, Samuel Beckett, Williams Yeats, Jonathan Swift, Oscar Wilde i George Bernard Shaw i els personatges immortalitzats per les cançons populars, com Wild Rover, Molly Mallone, Jack Duggan, Ned Kelly, Danny Boy, la Spanish Lady o Peggy Gordon. També fa esment a la terrible trajectòria històrica que va haver de sofrir aquest país sota el jou anglès i que, finalment, fou capaç d'alliberar-se'n a principis del segle XX. Els tristos episodis coneguts com la Gran Fam Irlandesa (1845-49), l'Alçament de Pasqua del 1916 i la Guerra d'Indepèndencia (1919-21) també es troben ben reflectits juntament amb els patriotes que els van protagonitzar.

El paisatge irlandès, la cultura cèltica i les costums d'un poble entranyable venen a posar el contrapunt a un relat que desprèn admiració per tots els seus porus. Un gran poble que és feliç reunint-se als pubs i cantant totes aquelles cançons que conformen la seva pròpia identitat. D'aquí el títol del llibre.