28 dies

David Safier (Bremen, 1966) es va donar a conèixer l'any 2007 amb la publicació de la novel·la humorística Maleït karma (Mieses Karma). Més tard va escriure Jesús m'estima (Jesus liebt mich, 2008), Jo, jo, jo... i Shakespeare (Plötzlich Shakespeare, 2010), Una familia feliç (Happy Family, 2011) i Mu! (Muh!, 2012). L'any 2014, apartant-se de la vessant divertida i desenfadada que  fins aleshores caracteritzava a la seva obra, va sorprendre a tothom amb la publicació d'una novel·la dramàtica amb un potent rerefons històric, 28 dies (28 Tage lang).

L'any 1942, al gueto de Varsòvia hi sobreviu Mira, una noia de 16 anys que es dedica al contraban per poder alimentar la seva família, una activitat molt arriscada que li pot costar la vida en qualsevol moment. Quan s'adona del que realment està passant amb la comunitat jueva, no dubta en afegir-se a la resistència i lluitar contra els opressors alemanys. Els 28 dies del títol corresponen al període comprès entre el 19 d'abril i 16 de maig del 1943 quan els membres del gueto van enfrontar-se obertament contra les tropes invasores.

Els del ŻOB no ens havíem dedicat a construir búnquers per refugiar-nos en cas d'haver de fugir. Mentre els civils s'esmerçaven en construir búnquers arreu del gueto, nosaltres ens havíem dedicat als preparatius per al combat: aconseguir armament, liquidar col·laboradors, entrenar-nos per al combat... Ni tan sols ens havíem dedicat a pensar seriosament si calien nous amagatalls. Per a què? Mai no havíem previst que podríem sobreviure més enllà d'un dia. Per més que alguns dels nostres no paressin de parlar de la gesta de Massada, ni tan sols els somiadors més agosarats havien estat capaços d'imaginar-se que podríem sostenir-nos ni una mínima part del temps que els nostres ancestres havien resistit l'assetjament dels romans dins la seva fortalesa.

Tal com manifesta el propi autor, es tracta d'una narració de fets reals protagonitzats per personatges ficticis. Un recurs que funciona molt bé a l'hora d'endinsar-nos en el gueto de Varsòvia i en la miserable vida que allí dins hi havien de portar vora mig milió de jueus polonesos. Gràcies a les fotografies i alguna filmació de l'època podíem imaginar-nos la tragèdia viscuda per aquests éssers humans que van haver de pagar amb la seva sang el fanatisme dels dirigents nazis. Però amb aquest relat, perfectament documentat, la podem viure en primera persona per adonar-nos, altra vegada, de la vessant més malèvola de la condició humana. Malgrat la foscor, David Safier troba els moments adequats per entonar un cant d'esperança que li serveix per enaltir el coratge, la resistència, la lluita per la dignitat, la llibertat i la rebel·lió d'un grup en situació límit.