Ardenes 1944

A les acaballes del 1944, quan la II Guerra Mundial a Europa estava clarament decantada a favor dels aliats, Hitler –a la desesperada– va ordenar una última i temerària ofensiva. Ignorant els consells dels seus generals, decidí iniciar la reconquesta d'Anvers i partir per la meitat la zona ocupada pels exèrcits aliats, aïllant-los en dues bosses per poder-los destruir posteriorment. L'atac havia d'iniciar-se al bosc de Les Ardenes, Bèlgica, que era un indret no gaire ben protegit per les tropes d'Eisenhower.

Envoltada d'un gran secretisme, l'operació va començar el dia 16 de desembre del 1944 i va acabar el 25 de gener del 1945 amb la victòria dels aliats. Les pèrdues van ser quantioses i tant els uns com els altres van haver de sofrir gairebé 90.000 baixes. La derrota de les tropes alemanyes va afavorir l'avanç soviètic que, en cosa de pocs mesos, es va plantar a la capital i va enfonsar definitivament el III Reich.

El 16 de setembre, el dia abans de l'inici de l'operació Market Garden, Hitler va sorprendre als seus subdits de la Wolfsschanze quan va convocar una nova reunió després de la conferència de situació que s'havia celebrat durant el matí. Jodl estava parlant precisament de l'escassedat d'armes pesants, munició i carros de combat al Front Occidental quan, com va anotar al seu diari el General der Flieger Kreipe, «el Führer interromp a Jodl. Decisió del Führer: contraatac des de les Ardenes; objectiu: Anvers... El nostre grup d'atac: trenta noves divisions Volksgrenadier i noves divisions blindades, a les que se sumaran d'altres  divisions blindades vingudes de l'este. Intent de trencar la línia divisòria que separa als anglesos dels nord-americans; un nou Dunkerque. 

Antony Beevor ha assolit un gran renom en el gènere de la divulgació històrica. Els seus grans èxits es basen en la intercalació de vivències i testimonis personals amb el relat racional dels fets. Malgrat tot, és difícil assolir una narrativa fàcilment comprensible ja que la quantitat de protagonistes, episodis i accions que, en aquest relat, se superposen en el temps en fan difícil la seva digestió. És un llibre que demana tenir un mapa al costat per poder-lo gaudir en tota la seva extensió.

Lectura amb clarobscurs farcida de moments brillants i fragments massa enrevessats que configuren un conjunt globalment raonable però certament heterogeni. Penso que les noves tecnologies, que no paren de créixer, han de trobar la metodologia i els mitjans adequats per acostar-nos més amablement als continguts de certa complexitat, utilitzant totes aquelles estratègies multimèdia que tinguin al seu abast.