La mort del pare

Fa poc més d'un any vaig començar a sentir parlar de Karl Ove Knausgård, un escriptor noruec que havia publicat una ambiciosa autobiografia en sis volums amb el provocatiu títol de Min Kamp (La meva lluita). Es deia que aquesta llarguíssima obra havia assolit un espectacular èxit al seu país d'orígen i que s'escampava arreu del món gràcies a la gran quantitat de traduccions que s'anaven succeint. El mes de març del 2015 va arribar a casa nostra gràcies a la traducció d'Anna Llisterri per a L'Altra Editorial.

Karl Ove Knausgård (Oslo, Noruega, 1968) va estrenar-se l'any 1998 amb la seva novel·la Ute av verden (Fora del món) que va obtindre el Premi a la Crítica Literària Noruega. Amb la seva segona obra, En tid for alt (Un temps per tot, 2004) també va guanyar importants premis però no va ser fins l'any 2009, quan va publicar Min Kamp, Første bok (La mort del pare, La meva lluita I), que li va arribar l'èxit més esclatant. S'iniciava així una hexalogia triomfadora que va culminar l'any 2011 amb la sisena part. Un total de més de 3.000 pàgines per explicar crua i detalladament la vida quotidiana d'una persona de poc més de quaranta anys.

L'èxit d'aquestes novel·les va sorprendre al propi autor que mai s'hagués imaginat veure els seus llibres traduïts a altres llengües, ni tan sols pensava que funcionarien bé a la pròpia Noruega. Fins i tot, un editor anglès li va rebutjar el treball dient-li que era molt avorrit i que no hi passava res. Avui, autors consagrats, esgoten els adjectius elogiosos a l'hora de referir-s'hi, qualificant-lo com el protagonista de l'esdeveniment literari cabdal de principis del segle XXI.

Quan el podia veure em sentia més segur amb ell, i en certa manera això era el més important. Li coneixia els humors i havia après a predir-los feia molt temps, per mitjà d'una mena de sistema de categorització subconscient, com vaig comprendre més tard, en què la relació entre unes quantes constants era suficient per determinar el que m'esperava i em permetia preparar-me. Una mena de meteorologia de la ment... La velocitat del cotxe per la pujada suau que portava a casa, el temps que trigava a apagar el motor, agafar les coses i sortir, la manera com mirava al seu voltant quan sortia del cotxe, els petits matisos dels diversos sons procedents del rebedor mentre es treia la jaqueta... tot eren senyals, tot es podia interpretar.

A La mort del pare (Min Kamp, Første bok) hi trobem detallada bona part de l'adolescència i joventut de l'autor, presidida per la imatge omnipresent d'un pare despòtic i tirànic que l'atemoreix dia si i dia també. Un fi de cicle que s'acaba a Kristianland, on el progenitor ha anat a passar els darrers dies en companyia de la seva mare i d'infinites ampolles d'alcohol. Una mort esgarrifosa que commou profundament a Knausgård tot i alliberar-lo definitivament d'una figura paterna demencial.

Amb una prosa senzilla però efectiva, donant importància a tots aquells detalls que solen passar desapercebuts, l'escriptor noruec es capaç de crear una narrativa hiperrealista que destil·la autenticitat emocional pels quatre costats. Tal com deia l'escriptora Zadie Smith: El lector viu la seva vida amb ell. No és una simple identificació amb el personatge, no. El que fa el lector és convertir-se en ell. Així doncs, ens queden cinc capítols més per seguir disfrutant.