Jo Nesbø (Oslo, 1960) és el creador del detectiu Harry Hole que, fins ara, ha protagonitzat una sèrie d'onze novel·les de gènere policíac. El lleopard (Panserhjerte, 2009), cronològicament la vuitena, comença amb l'obligat exili del protagonista a Hong Kong després dels danys col·laterals derivats del seu darrer cas. No trigaran gaire els serveis policials noruecs a reclamar la seva presència ja que comencen a aparèixer cadàvers de manera indiscriminada. A contracor, i perquè el seu pare s'està morint en un hospital d'Oslo, Hole torna al seu país i s'endinsa de ple en una investigació complexa i arriscada que es veu agreujada per les rivalitats i incompetències dels diferents serveis policials noruecs.
Havia rebutjat fer-se càrrec del cas. Tenia el pare a l'hospital. Aquell era l'únic motiu pel qual havia tornat. El que no va dir era que si hagués pogut triar entre saber que el seu pare estava malalt o no, s'hauria estimat més no saber-ho. Perquè no havia tornat per amor. Havia tornat per vergonya.Ens topem amb un protagonista autodestructiu i carregat de vicis però dotat d'un instint policial extraordinari. L'argument és recargolat, amb múltiples personatges relacionats entre si i amb baules molt febles que es trenquen al primer sotrac. I enmig, potser la part més interessant, l'aflorament continu dels sentiments humans més arquetípics: amor, culpabilitat, revenja que configuren una visió força realista de la societat actual. És un llibre de moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada