Estiu del 2010, mentre Espanya està a punt de guanyar el Mundial de Futbol i el comissari Kharitos acaba de casar la seva filla Katerina, un desconegut comença una sèrie d'assassinats que semblen dirigits al món de la banca i els seus entorns. L'inusual del cas és que es tracta de decapitacions, perpretades amb una espasa i signades amb la lletra D. Al mateix temps, comença una companya propagandística que demana al poble grec que no pagui els deutes que tenen contrets amb les institucions bancàries. Kostas Kharitos relaciona d'immediat la propaganda amb els homicidis i comença una llarga investigació que ha d'acabar amb l'èxit corresponent.
—Ha tingut sort, en Tsolakis –comenta quan acabo–. Si no hagués tingut la moma d'en Fanis, ni tu ni el metge de la policia us n'haguéssiu preocupat, potser el vigilant l'hauria trobat mort un matí d'aquests a la seva cel·la.
—Exageres, ja no estem als anys de la dictadura, perquè se'ns morin els detinguts als calabossos.—Deixa't estar de dictadura. En aquest país necessites una recomanació fins i tot a l'hospital si no vols que t'aparquin en una llitera al passadís esperant que algun metge en pràctiques s'ocupi de tu quan li doni la gana. La troica pot dir el que vulgui, però a Grècia les recomanacions segueixen salvant vides.
Està tot dit. No hi ha res a afegir.
Es tracta d'una novel·la negra protagonitzada per un policia poc glamourós, amb una familia força arquetípica, i al que li ha tocat viure una època tumultuosa, plena de retallades, malestar, precarietat i injustícies. La trama argumental està ben resolta, el llenguatge és precís i tot el conjunt manté un bon nivell. Destacaria l'alternança narrativa entre la vida familiar i professional del protagonista, molt ben desenvolupada per l'autor, i la descripció d'una societat en fallida que Màrkaris sap retratar amb eficiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada