El cementiri de Praga

Els protocols dels savis de Sió és un panflet antisemita publicat per primera vegada el 1903 a Rússia, l'objectiu del qual era justificar ideològicament els pogroms que sofrien els jueus. El text seria la transcripció d'unes suposades reunions dels savis de Sió, on es detallen els plans d'una conspiració jueva, que controlaria la maçoneria i els moviments comunistes, estesa per totes les nacions de la Terra, i tindria la finalitat d'aconseguir el poder mundial.

A la darrera novel·la d’Umberto Eco, barreja de ficció i realitat, s’atribueix l’autoria d’aquest fulletó al capità Simone Simonini, un piemontès misògin i golafre establert a París. Un personatge terriblement antipàtic i repugnable, admirador d’Alexandre Dumas i d’Eugène Sue, que es guanya la vida falsificant documents i instigant, per encàrrec, diversos complots.

Trenta anys després d’El nom de la Rosa, l’escriptor italià s’endinsa en la segona meitat del segle XIX per fer-nos un retrat de la vida política i social de França i Itàlia. Tal com assegura al final del llibre, l’únic personatge inventat d’aquesta història és el protagonista, tots els altres personatges van existir realment i van fer i dir allò que diuen a la novel·la. El rerefons històric li serveix per presentar-nos un món ple de mentides on la cobdícia humana arriba a les més altes cotes de miserabilitat.

Personalment el llibre m’ha decebut. No sé si perquè l’època històrica que reflecteix no m’atreu en excés o perquè la temàtica general que desenvolupa no m’emociona. L’he trobat irregular, amb capítols irrellevants i avorrits, que dificulten una lectura fluïda i agradable. Només destacaria un intens treball de documentació històrica i un inacabable listat de riqueses gastronòmiques que ben bé podrien ser dignes d’un Ferran Adrià del segle XIX.